Trossos de paper

LVII

Tots acabarem a la tomba. És igual la vida que portis, una ràfega de vent i adéu. Tots igual. I no haura importat. Els que testimen estaran tristos i, potser, si tens sort, algú et recordarà pel que has fet, però la teva persona no importarà, només els teus mèrits. I aquests són tan petits que tot seguiria igual si no haguessis viscut. No ets res, no importes. Ets un conjunt de materia mes que ha tingut la mala sort de tenir consciencia.