Trossos de paper

XXVI

L'ambient deia
Que ella era allà,
Que marxava molt lluny per aquell camí
I era feliç.

El cel blau deia
Que pujava amunt,
Que volava amb el vent fresc sense patir
I era feliç.

Els núvols grisos
Que tant estima,
Aquells que li vaig pintar pel llit
Eren aquí.

I la campana.
Darrere, el mar verd
Una línia recta blau marí.

La iaia marxa,
Se'n va,
La iaia que em va ensenyar
A escriure poemes,
A estimar l'art.

Adéu iaia,
I torna "al teu terrat".