El soroll del silenci
que provoca la mort
m'omple les orelles
i no sento rés més.
Puc veure el fred
de les seves mans.
Em sembla que respira,
però no ho fa.
Els seus ulls són l'aigua tèrbola
del riu que corre massa,
que marxa massa ràpid,
i ja no és cristal·lina.
YOU ARE READING
Trossos de paper
PoetryPetits poemes, petits dibuixos, petits pensaments escrits en trossos de paper.