5 - SOLUCIONS

170 6 2
                                    

LIA:

Només falten dos dies perquè torni a casa. Perquè agafi un avió i deixi a la Gal·la sola a Bibury. Sort que falten una mica més de dues setmanes per Nadal i, com hem acostumat a fer cada any, tornar a casa. Les dues juntes, i l'Aitana és clar. La Gal·la ha estat amb malestar durant els matins però conforme anava avançant el dia s'anava trobant més bé i més il·lusionada, és per això que hem aprofitat per informar-nos sobre l'embaràs i els nadons cercant per Internet, fins i tot hem anat a buscar uns quants llibres a la biblioteca i hem comprat una revista sobre el tema, que encara que siguin en anglès li aniran força bé a la futura jove mare.

- Lia, gràcies per cuidar-me tant. – diu despertant-me dels meus pensaments. – Però ara necessito que confiïs en mi i m'expliquis això que et preocupa tant des de que vas arribar.

- Ai, com em coneixes. Necessitava explicar-ho algú però encara no estava preparada i el teu motiu requeria tota la nostra atenció. T'agraeixo que hagis respectat el meu temps.

- Sempre, Lia. Va, explica!

- Quan vaig arribar, mentre et feies el test d'embaràs, vaig rebre un correu que no vaig acabar de llegir. Era de la discogràfica.

- Però Lia! – em talla – Això era important! La revisió hagués pogut esperar!

- Així ho vaig decidir, tu em necessitaves. Vaig venir aquí per tu, no per angoixar-te amb les meves coses.

- Doncs, ja pots estar traient el mòbil a veure que hem de celebrar. – la miro amb mala cara, percebent que el missatge que estic obrint no em portarà res de bo.

Uns minuts de lectura són els que li fan falta a la Gal·la per posar-se a cridar.

- Lia! Que sí, que t'han acceptat al seu equip! Que s'encarregaran de portar-te a dalt de tot del panorama musical! – no puc evitar posar-me a riure i saltar imitant a la meva amiga, que encara que sigui pràcticament impossible està més contenta que jo amb la decisió que ha pres la productora.

Al correu formal m'informen que s'adaptaran per tal de que pugui concloure els mesos que em queden d'estudis mentre comencen a promocionar la meva música. Vaja, que aposten per mi i jo encara no m'ho crec. El que a partir d'ara serà el meu representant m'explica que durant les properes setmanes em reuniré amb compositors i productors que revisaran les meves cançons ja creades per portar-les a la perfecció, i que el més aviat possible s'encarregarien de treure a la llum la meva primera producció.

- Gal·la, les dues serem mares! Tu d'un preciós fill o filla i jo d'una cançó! – ella riu per la meva ocurrència i jo penso que l'alegria que portem acumulant els darrers dies m'ha pujat al cap.

Mentre la Gal·la s'emporta a la Cora a la cuina per donar-li el menjar ja que feia estona que miolava demanat, jo aprofito per posar-me en contacte amb el meu representat per establir la data de firmar el contracte i posar-nos a treballar. La resposta no tarda en arribar i diu que, tot i que tenia por que no em pronunciés se n'alegra que ho hagi fet i que té moltes ganes de treballar amb mi i ensenyar tot el que puc aconseguir al món. Explicant-li ens motius de la meva absència em diu que el primer és la família però que la setmana que ve, per anar bé, hauríem de veure'ns.

Quan la meva amiga, encara amb els ulls il·luminats a causa de la notícia, torna a assentar-se al sofà agafo aire disposada a relatar-li la meva segona preocupació, ara que l'altra s'ha convertit en plena felicitat.

- Realment ara t'explicaré la meva veritable inquietud. Crec que el Biel ha tornat, bé ha tornat i prou.

- Com? – diu estranyada. El Biel va desaparèixer abans de començar segon de batxillerat. Evidentment no va desaparèixer sinó que la seva família va marxar del poble. N'hi ha que diuen que els pares havien trobat feina en una multinacional molt important de Madrid, d'altres que la mare s'havia posat greument malalta i que ara vivien en una luxosa casa al costat d'un dels hospitals més reconeguts, i finalment n'hi havia alguns que deien que el Biel havia arrossegat a fora a la seva família per la meva culpa. Jo no me'n havia culpat en cap moment, gràcies als meus amics que van estar en tot moment al meu costat i em van fer veure que jo no havia fet res malament. Vaig preguntar més d'una vegada, directa i indirectament, a l'Arnau si sabia la veritat però vaig rebre sempre negatives per part seva. Jo mai em vaig arribar a creure tot allò que deien per allí.

- El diumenge vaig anar a treballar, estava ple com cada dia. Parlant d'això, li hauré de dir al Pol que plego, no? Ai, em sap greu el pobre...ara que m'havia ampliat el contracte...

- A si? – pregunta, però ràpidament sacseja el seu cap – Lia! No et despistis i canviïs de tema!

- Ai perdó! Doncs això, jo estava concentrada fins que el vaig veure, em va costar una mica reconèixer-lo del tot, però els seus ulls grisos eren inconfusibles i quan vaig aconseguir desconnectar els meus dels seus vaig veure que era ell.

- Vau parlar?

- Al baixar de l'escenari volia acostar-m'hi, veure que realment era el Biel, que no era cap somni. Però l'Aitana i el Roger em van parar i seguidament vaig rebre els teus missatges i vaig marxar.

- Potser no era ell...

- Sí! – crido, li demano perdó amb la mirada i ella m'acaricia la mà amb la que no agafo el mòbil, en aquest busco la fotografia que vaig veure abans de rebre el correu de la discogràfica. – Mira, sóc jo, és aquell dia i és el seu Instagram.

- Encara el segueixes?

- La veritat és que no sabia que ho fes, però va deixar de publicar i no hi devia pensar.

- Doncs ara tenim clar que ha tornar, i realment la seva habilitat fent fotografies ha millorat. Surts guapíssima.

- Gal·la... No m'estàs ajudant gaire per no dir gens...

- Ai filla! – diu fent-me un petó a la galta – Jo de tu... intentaria contactar amb ell, preguntar-li perquè ha tornat després de cinc anys.

- Representa que estic enfadada i dolguda amb ell, i ara ell torna i el primer que faig és buscar-lo? No.

- Lia, sempre has volgut solucionar les coses amb ell. Tu sempre has sigut de les que donen una segona oportunitat i en aquella ocasió no vas ni deixar una explicació. Éreu màgia.

- Quan torni a Barcelona ja veure el que faig...


Aquí teniu el capítol de la setmana!

Que us sembla la situació que ara viuen les nostres protagonistes?

Tot i que encara falta una mica de temps per veure a la Gal·la exercint de mare, què us agradaria que fos el nadó que espera, un nen o una nena?

Gràcies per cada lectura, estrella i comentari! Tant aquí com en les altres històries!

Lia

T'he oblidatOn viuen les histories. Descobreix ara