Flashback 2:
Estic és un lloc molt estrany. Tot és blanc i sento 'pips' continus. Sento veus, no són les mateixes de l'última vegada, encara que aquestes tampoc les reconec. De cop el llit o la cosa en què m'he adormit es doblega per quasi la meitat i jo també ho faig. Després de recuperar-me del mal que m'he fet em sorprenc. Ara ho veig tot més clar. Pel que suposo, estic a l'hospital, i una infermera que, per la seva cara, semblava ella qui m'havia fet el mal amb la llitera (ara si sé on estic) i feia cara de preocupada. No li faig cas i miro al meu costat i veig a la meva mare plorant.
YOU ARE READING
Per retenir la vida -PAUSADA-
Short StoryLa vida se m'està escapant a poc a poc. No puc fer la rutina de sempre, els meus amics no estan amb mi. No ho puc suportar més, no puc. El temps se m'està acabant.
