El llapis està mig trencat i el full, quasi negre de tant esborrar l'escrit. No sé per què estic escrivint si sé que no hi ha esperances. Ningú veurà això. Puc escriure, pensar, parlar, fins i tot cridar sense que ningú em digui res, perquè estic sol i tots els altres han desaparegut.
YOU ARE READING
Per retenir la vida -PAUSADA-
Short StoryLa vida se m'està escapant a poc a poc. No puc fer la rutina de sempre, els meus amics no estan amb mi. No ho puc suportar més, no puc. El temps se m'està acabant.
