La Bruna i la Lluna

Prediccions

El sopar s'ha allargat una estona més però no ha passar res remarcable, hi ha guerra sí, però és freda, soterrada, tothom amaga les armes per a l'última batalla. Entre el moment en què nosaltres hem tornat del lavabo i l'absurda petició que tothom utilitza, com escrivint a l'aire, per demanar el compte, observació de l'adversari i poca cosa més. Jo he mesurat les forces de cadascú, he consultat els meus assessors interns, he pres mides del camp de batalla i, només per mi, he fet la previsió dels esdeveniments que s'acostaven i sí, amb matisos imperceptibles que vosaltres ni apreciaríeu, l'he ben encertada.

La parella està a punt per anar cap a casa a consumar. Ell continua amb la conversa amb els altres nois que al principi parlaven de cotxes, però ella ho atura de cop. Entre els postres i el cafè li diu alguna cosa a l'orella. Ell continua absent. Ella insisteix, ell gairebé reacciona, però algun comentari suposadament ocurrent del veí de taula el distreu. Llavors ella treu el mòbil, busca alguna cosa, li ensenya discretament al seu xicot i ell, mirant a banda i banda tot assegurant-se que ningú veu allò que ell sí, li xiuxiuejat alguna cosa a l'orella mentre amb la mà l'acaricia per sota la taula. Cap petó, cap signe d'afecte, només atracció animal. Ell ja només està per ella.

Els dos aficionats als cotxes segueixen i segueixen i no paren de xerrar. La conversa és tan avorrida, supèrflua i absurda que segur que en tenen per tota la nit. Quan se n'adonin que ja van tan borratxos que demà serà un dels dies més llargs de la seva vida ja serà massa tard. Es discutiran per decidir qui porta el cotxe i qui deixa a qui a casa, l'agafaran i els pararan els Mossos. Llavors seran tan burros que tornaran a peu i entraran en una discoteca, beuran més i celebraran lo llestos que són per haver agafat només un cotxe. Cap a les 6h o les 7h, més beguts encara, agafaran el cotxe de l'altre, buscaran un camí alternatiu i els Mossos els tornaran a parar. I amb el sol amagat rere els núvols i una pluja freda de collons, tornaran a casa, xops i més idiotes que ahir.

La meva rival, o això es pensa ella, ho intentarà de nou amb el que ja l'ha rebutjat a taula. Ho té molt magre. El nano li aguanta el rotllo durant tot el sopar, sobretot des del moment que jo i el meu veí de taula hem tornat del lavabo. És molt amable, li riu les gràcies i fins i tot la deixa que, innocent ella, flirtegi ostentosament amb ell. Res a fer nena, per la raó que sigui no li vas bé i t'ho ha deixat clar un cop. No ho has entès?. No pateixis dona, quan te li tiris a sobre, i ho faràs que et veig a venir!, et tornarà a dir que no. Sembla bon tiu, avui no et farà fer el ridícul davant de ningú i tu, sí tu, podràs explicar les mentides que vulguis per mantenir el teu ego al seu lloc. Tranquil·la.

I el que més us interessa, que sí, que ho sé, que voleu saber quina és la meva predicció per mi i pel meu company d'aventures al bany. Doncs és el que tinc més clar. I ho tinc clar per què tinc la situació sota control i ell ho sap. L'he ignorat una estona. Li he donat conversa amena però freda i distant. I quan l'he vist perdut, resignat, fins i tot una mica abatut, m'he tret la sabata i he començat a jugar amb la seva cama, just per sobre del turmell, allà on pot notar a la seva pell nua el meu peu fred i suau pel tacte de la mitja. L'he descol·locat, un altre cop. De cintura en amunt, cap signe d'acostament, freda amabilitat. Sota la taula, subtilment, un signe evident: "Allò que ha passat abans pot continuar." Ell, mut una estona, ha reacciona en el temps de descompte. De sobte, quan jo ja he decidit pujar de nivell, m'agafa la cuixa amb certa força, com a mi m'agrada. Poc a poc m'acaricia fins al genoll: "Mmmmm... no t'atreveixes a més?". I de sobte, i també molt a poc a poc, fa el camí invers i amb tota la mà ressegueix el camí que va des del meu genoll dret fins on ell sap que no hi ha calcetes. Jo només faig un lleuger moviment quan s'acosta a un límit que jo no li he posat. S'atura, em torna a prémer la cuixa amb certa força i el cambrer ens porta el canvi. "És tot propina, no calia home!"