Ian Wheit- El Secret dels Pilars Gelats (catalán)

Una amiga anomenada Eleida

Després del fantàstic sopar, la canalla amb nous integrants es trobava pujant i baixant escales cap a la secció tres, just quan es disposaven a continuar pujant una de les tantes escales un tro s'escolta i tota la estructura del castell es sacseja de cop i volta.

-Que ha sigut això?- brama espantada la Eleida.

-És una tempesta elèctrica, apart, el castell a començat a canviar de lloc, existeixen els casos que ho fa abans de temps, com esta passant ara mateix.

-No ens passarà res oi?- torna a exclamar la baixeta noia.

-No mentre no ens separem, seguiu-me...- explica en Yannick.

Els passadissos s'omplien de la llum que provocaven els llamps, altres grups de diferents edats corrien per tot l'espai seguint als seus companys. Els trons ressonaven per tot el castell i la Eleida s'agafava ben fort del braç de la Hanna, aquesta l'abraçava amb força mirant a tots costats.

De cop i volta un fort tro ressona per tot arreu, la noia llença un crit, i totes les espelmes penjades a la paret s'apaguen de sobte. Un vent fred creua els passadissos encara plens de gent, i a tothom li ve un suor fred que fa que també se li arrissin els cabells de la nuca a cada un dels presents.

-Millor anem mes ràpid- suggereix en Ian.

-Si potser tens raó- respon en Yannick -. Au ràpid, el castell ja comença a canviar i la porta també ho farà dintre de poc.

-Que ha sigut això dels passadissos d'abans nois?- la veu del Ian ressonava a l'habitació compartida, amb un to de preocupació mitigant. Els grups de les altres habitacions ja havien arribat feia estona i no els podien hagut conèixer.

-Res que vulguis saber...- respon ràpidament la Hanna.

-Que ens esteu ocultant?, entenc que siguem nous i tot això sigui estrany per a nosaltres, però no significa que no tinguem dret a saber el que esta passant darrere d'aquella porta...- opina la Eleida senyalant la porta que els hi separa del enrenou dels passadissos.

-Estarem bé mentre no sortim...- diu en Yannick -. Abans dels passadissos es troba la sala d'estar de la secció tres, i ningú mes pot entrar a...

-Això no respon la meva pregunta – l'interrompeu la Eleida-. Que és el que ens oculteu Yannick !?- escridassa la noia movent els braços, l'habitació començava a tremolar y els ulls d'ella estaven tornant-se negres-. No m'agrada que em menteixin.

-Eleida aturat, estàs creant un encanteri sense voler!- escarmenta el Yannick donant passes enrere.

-QUI DIU QUE ES SENSE VOLER!-crida altre cop la noia, aquesta vegada els mobles de l'habitació tremolen, els ulls blaus del Yannick viatgen fins al Ian, que mirava l'escena espantat des de un racó de l'habitació.

-Llença-la a terra!

-QUE!?- pregunta confós el Ian.

-Què la llencis a terra! CORRE VA!

Sense estar gaire convençut el Ian corre fins a estar prou a prop de la noia per agafar-la de la cintura i caure a terra amb ella en braços. El Ian amb por d'haver fet algun mal a la noia la mira per veure-la profundament dormida.

-Que li ha passat?- li pregunta al noi d'ulls blaus.

-Ha malgastat massa energia amb aquest encanteri, és nova i encara no sap controlar lo que anomenem màgia, tu tampoc, per això esteu aquí, si no fos així les vostres emocions arribarien a controlar la vostre ment, vine, ajudem a aixecar-la, no tardarà a despertar... això sí, no la faré enfadar mai més...-comenta mentre es riu nerviós.