CATEGORIA A - LA VEU DEL PONT DE SALZBURG

97 0 0
                                    

-"Ho sento, però totes les pistes concorden, ja no hi ha marxa enrere."

Tot va començar un vespre de tardor, el cel era de color torrat i les fulles dels arbres queienlentament. Jo m'estava prenent un cafè amb llet, però un soroll molest va interrompre el meu silenci.


-Àlex Johnson, és vostè?-Sí, preparat pel que em necessiti.-El necessito urgentment, quedem al roure del costat del pont de Salzburg a les 21:00h.-Encantat de poder ajudar-lo senyor...-Smith, diguem Smith.-Doncs encantat Sr. Smith.


Em va penjar, el vaig notar nerviós, i el seu to de veu era de preocupació. Per fi, l'únic que feia que em pogués alimentar era el meu treball, però era difícil viure d'ell, un detectiu dins de Salzburg amb poc sou i poc conegut, no fa que tinguis la millor vida possible. Però com m'havien dit quan era petit, t'has de dedicar al que t'agradi.

Què seria aquest misteri? Segur que una ximpleria, però quan estàs amb números rojos, mentre guanyis diners ja no importa res més.

Van tocar les 20:45h i ja era l'hora d'acudir a la cita. Era fosc i l'únic que se sentia era la força delvent. Allí em vaig trobar a un senyor alt, de pell morena, amb una gorra i un bigot negre.


-Sr. Smith, és vostè?-Sí, encantat. Li volia comentar una gran preocupació que tinc. Visc prop d'aquí i des de la mevafinestra només se senten sorolls estranys, a més, fa poc vaig sentir el rumor què una dona vafugar-se de casa i els sorolls pareixen ser-ne d'una.-A vore, no cal començar a inventar històries, deixa'm venir demà a la mateixa hora que ja vindrépreparat i ja ho investigaré tot millor. Vostè relaxi's i tranquil·litzi's que no serà res.-Gràcies em deixa més tranquil. Adéu.-No és res, no s'ha de preocupar, Sr. Smith. Adéu.

Tot i que en aquell moment vaig parèixer poc preocupat, no creia que no fos res, havia de descobrir el que passava immediatament, ja que aquella casa, la del Sr. Smith, era on havia viscut la meva infància, això va despertar encara més el meu interès per aquell misteri tan curiós.

Havia arribat el dia, el vent era força agradable i el sol il·luminava el carrer. La intriga m'haviaimpedit dormir massa, però amb totes les forces que tenia em vaig aixecar del llit. Per estar méspreparat vaig començar a buscar pistes des de l'ordinador i per aquell pont que m'havia fet recordar al meu difunt pare.

Ell sempre m'havia dit que, ni que ja no estigués la mare per recolzar-me, ella sempre m'estimaria igual, però mai vaig saber res més d'ella.

Tot i que el meu pare sempre em mirava amb aquella cara de felicitat i els seus ulls brillants, josempre havia notat que m'amagava alguna cosa. Tindrien alguna cosa a veure les generacionspassades de la meva família en aquest imponent misteri?

Les hores passaven i jo cada vegada tenia més pressa de saber el que estava passant en la meva antiga casa i en el pont que em va fer donar-li voltes en aquest enigma.

Ja eren les 21:00h havia arribat el moment que esperava des que havia obert els ulls, el Sr. Smithhavia aconseguit gravar el soroll. No eren sorolls espantosos i de pel·lícules de por, eren plorsrotunds i immensos!

Sols quedava el més important, qui era aquella persona? I per què ho feia?

Se'm va ocórrer mirar la informació sobre aquell carrer.

-Ja ho tinc! És aquí.

Era un diari del 1986, l'any de la mort del meu pare. Ficava "Elias Smith, el famós actormultimilionari compra a l'instant la casa d'un tal Ben Johnson, un mes després de la seva mort" 


Per què ho va fer tan aviat? Que ocultava aquella misteriosa, però a la vegada coneguda casa?

Em vaig sorprendre molt. Estava caminant pel carrer, quan de sobte, un paper em va impactar alrostre, estava mullat, crec que de llàgrimes, i l'únic que vaig poder llegir va ser: plaça, avui i nit.Exactament, vaig estar tota la nit esperant a veure un rostre per aquell fosc carrer. Estava sol, i elson em començava a dominar, no ho podia contenir, però llavors, una dona amb el pèl llis, morena, amb cara de soledat i amb un tratge negre va treure el cap pel carrer. Just després vaig fer un bot des del banc que estava assegut i li vaig dir amb veu greu:


-I... Vostè... Què fa per aquí? I per què plorava baix del pont de Salzburg?-Qui ets tu per parlar-me així?!-Àlex Johnson, el fill de Ben Johnson. I tu?-És impossible! Àlex Johnson és el meu germà, i Ben Johnson és el meu difunt pare!-Què?! Tu ets la meva germana Emma!? La germana que no vaig conèixer mai perquè els pares es van separar!-Ja, ja ho sé, però, ara que sé qui ets,t'he d'explicar una cosa urgentment. Saps que el Sr. Smith va comprar la casa molt aviat, no? Doncs tot té una explicació lògica, tot va començar després de la mort del pare. No sé com, el Sr. Smith, es va assabentar que la nostra família guardava una relíquia amb un valor incalculable. Crec que el Sr. Smith la va comprar immediatament per això.-"Ara caic"! Per això el pare deia: "al celler s'amaga el tresor més preuat de la família".Conèixer a la meva germana, em va fer canviar tots els meus pensaments, el Sr. Smith em vacontractar per no aixecar sospites. L'Emma, la meva germana mai coneguda, em va fer girar latruita, el Sr. Smith, la persona que pareixia ser la víctima, ara era el sospitós número 1. Ni que notingués suficients diners i m'hagués contractat el Sr. Smith, sempre és i serà més important la meva família i la meva sang.

Vaig quedar amb l'Emma al pont on ella plorava, i a l'hora exacta jo ja estava preparat. Havíemtraçat un pla infal·lible, i igual de perfecte ens va sortir. Primer vaig fer una trucada al Sr. Smith dient-li que havia trobat a la dona que buscàvem, i que necessitava anar a la seva casa perensenyar-li les fotos que havia fet. Vaig anar ràpidament i em vaig limitar a dir:

-Ho sento, però totes les pistes concorden, ja no hi ha marxa enrere Sr. Smith. Vostè ens va comprar la casa sols per aconseguir la nostra relíquia, així doncs, crec que ja s'ha acabat aquest misteri, perquè el culpable és vostè! Em vas contractar per no aixecar sospites sobre la relíquia de la nostra família, després et vas inventar que una dona s'havia escapat per donar-me més presa, ja que vostè, realment només volia fer-me fora de la ciutat per buscar la nostra relíquia millor. "T'he pillat" Smith, abandona ja la casa, ara ja és propietat meva. Aquí tinc el paper d'hèrencia que ho demostra!


-Què?! "Com m'has pillat"?! El tresor ja era meu!!

-Doncs... Perquè Àlex i Emma Johnson mai fallen!

Premi Llibresebrencs.org 2024Donde viven las historias. Descúbrelo ahora