Dos cors

- 4 - Olívia

Em vaig llevar ofegant un crit, havia tornat a tenir aquell malson que se'm repetia cada nit des que el pare i la mare s'havien separat. Quan vaig mirar al meu voltant veient el llit que en el que estava i les caixes que hi havien escampades a l'habitació vaig recordar on era. Quan em vaig incorporar, un raig de llum que entrava pel finestral em va acariciar el rostre. Al mirar per la finestra vaig observar com el poble poc a poc es llevava per començar un nou dia, i acabant-me d'aixecar vaig decidir que avui acabaria d'explorar el poble tal com vaig començar ahir. Abans de marxar per la porta vaig deixar una nota a la mare (que encara dormia): "Mama, vaig a voltar pel poble, tornaré a l'hora de dinar. Olívia." 

Primer em vaig dirigir cap a la cafeteria que vaig anar ahir (o intentar d'anar ja que hi va haber una mica de merder amb un dels cambrers i al final no hi vaig entrar), vaig demar-me un cafè i després de pagar l'ho me'l vaig anar a beure en un parc al costat de la plaça del poble. Allà hi havia un munt de nens i nenes jugant entre ells, però també els seus pares que estaven amb ells i de sobte em va omplir un sentiment de buidor molt gran.

Després d'haber-me acabat el cafè vaig anar a passejar per un camí de terra molt bonic que donava la volta al poble, i just quan m'estava cordant la sabata en un banc, vaig notar com algú em mirava, vaig aixecar el cap i un noi d'uns divuit anys em va passar trotant pel costat. Em vaig girar per veure'l millor però com que corria de seguida va desaparèixer del meu camp de visió.

Quan vaig acabar de fer la volta al poble pel circuit de terra ja era l'hora de dinar i em vaig dirigir cap a la meva nova casa. Al passar pel costat d'una fruiteria em vaig aturar i vaig mirar de comprar alguna cosa per acompanyar les postres, més tard entrava a casa amb una caixeta de maduixes a les mans. Al obrir la porta una flaira de macarrons a la bolonyesa va fer que  recordés la gana que tenia, i finalment jo i la mare vam dinar a la taula del menjador.