Dos cors

-2- Olívia

El trajecte amb cotxe es va fer llarg, però em vaig poder distreure amb el mòbil una bona estona fins que la bateria es va esgotar.
Eren vora les 3 del migdia quan vam començar a distingir a través dels vidres del cotxe, les teulades puntxagudes del poble. A mesura que ens endinsavem a Vall d'Oca es feia cada cop més notable l'alegria del poble. Finalment el cotxe es va aturar davant d'una casa espaiosa envoltada d'un jardí ple d'herba verda. La casa era de maons color terra, també tenia cinc finestrals que banyaven de llum aquell habitatge i una tanca blanca delimitava la zona.
Quan vaig assumir on era, vaig fer una llarga inspiració i vaig deixar anar tot l'aire que tenia als pulmons.

—Olívia, vens? -va dir la mare mentre sortia del cotxe.

Per tota resposta vaig obrir la porta i em vaig dirigir cap al maleter, allà vaig agafar algunes caixes i vaig fer camí cap a la nova casa.