Tot va canviar a l'institut

Dies extranys: part II

El dimarts pel matí els pares de la Neus van a l'Institut per a comunicar al centre que la Neus té diabetis tipus 1 per a que ho tinguin en compte a les colònies. Van a marxar a l'hora del pati pero es troben a Lukas que els saluda i els va a parlar. Lukas els diu:
- Hola. - Els pares de la Neus li responen:
- Hola. - Lukas els pregunta:
- Com esteu? - La mare de Neus li respon:
- Millor que fa dos dies, i tu?
- Estic preocupat per Neus, com està?- El pare de Neus li respon:
- De moment està aprenent quan s'ha de punxar i aprenent a regular-s'ho. - La mare afegeix:
- Mentre no li posen la bomba ho haurà de fer així, s'haurà de puntxar diverses vegades al dia. - Lukas pregunta:
- Avui l'Emma i jo podríem anar a visitar a la Neus? - La mare li respon:
- Es clar que si. Es més, li faria moltíssima il·lusió. - Lukas respon:
- Doncs vindrem.
I els pares se'n van i Lukas va a on està l'Emma. L'Emma li diu:
- Estaves fent punts?
- Quins punts?
- Parlant amb els seus pares.
- Només els he preguntat com està Neus i si podem anar a veure-la aquesta tarda.
- I que t'han dit?
- Que si, i que segur que li fa il·lusió.
- A, doncs ja no cal que els ho pregunte jo.
- Em diràs que tal la trucada?
- Vaig veure que ella volia saber que havia passat.
- Ja, pero es perquè es "cotilla".
- I també te va donar gràcies per dedicar-li el gol.
- Ja, pero es que...
- Lukas, aixo es que li va agradar que ho fessis. I que li agradaria que li'n dediques més.
- Penses aixo?
- Si.
- A més, hi ha una cosa que no t'he dit i no se si Neus la sap.
- El que?
- El dia de l'últim partit jo li vaig dir que pareixia que tu la estesssis enamorat d'ella. Pero ella deia que no, que era impossible.
- I que va passar després?
- Que jo li vaig dir que si, i que si havia de trucar al Manel per a confirmar-li.
- I que va dir Manel.
- Que a ell li pareixia que si i que a més havia sentit rumors pels vestuaris. I va ser llavors.
- Que va passar?
- Que Neus va caure i va ser quan va perdre el coneixement, per aixo, alomillor sap que l'estimes o alomillor només s'ho sospita.
- I ara està aprenent a regular-se la insulina i a punxar-se i tot això. I jo vull plorar, pero ja vaig plorar ahir.
- Pensa en una cosa positiva.
- Quina?
- Avui no hauràs d'exposar el treball de literatura.
- Ja, pero pensaré amb ella tota l'estona.
- Mira, tu quan pensis en ella, pensa que avui l'anirem a visitar.
Sona el timbre. Van tots cap a classe.
Quan arriba la classe de literatura el professor observa que només falta Neus. I va a Lukas i li pregunta susurrant:
- Perquè no ha vingut Neus?
- Senyor, es que està a l'hospital.
- Saps el que li ha pasat?
- Si... - i s'aguanta les llàgrimes.-
- Saps si el divendres podrà venir?
- Tan de bo pugui venir.
- D'acord.
I ja després d'aquesta conversació es fan les presentacions. Quan s'acaben les classes en Lukas marxa a dinar i després a l'entreno. Quan acaba l'entreno la mare de l'Emma i l'Emma el passen a buscar. Quan puja al cotxe Lukas diu:
-Hola. - l'Emma li respon:
- Hola Lukas. Preparat per anar a veure a la teua nòvia?
- Emma, aixo no es veritat.
- Ja t'agradaria a tu.
- Pos si, pero no ho soc.
Després d'una llarga conversació amb l'Emma, la mare els deia a l'Hospital i marxa. A les sis en punt l'Emma entra a l'habitació. Pero en Lukas es queda fora. L'Emma diu:
- Lukas, entra! - La Neus pregunta:
- Ha vingut Lukas? - Lukas entrant a l'habitació respon:
- Es clar que si.
El pare de Neus marxa de l'habitació i es queden l'Emma, Lukas i la Neus sols. Als cinc minuts l'Emma diu:
- Ara torno, vaig al lavabo. - I marxa. La Neus li diu a Lukas:
- Lukas, no li ho he dit a ningú, pero tinc molta temor. - Lukas li fa una mitja abraçada. Lukas li respon:
- Es normal, tots ho estaríem, pero tens a molta gent que t'ajudarà sempre que ho necessites. La teua família, l'Emma i jo.
- Tu m'ajudaràs?
- Si ho necessites si. - Lukas li fa un besito al front. I Neus li somriu.
Emma entra lentament a l'habitació, intentant no fer molt de soroll. La Neus li pregunta:
- Emma, perquè entres així?- l'Emma li respon:
- Jo no volia intrerompre res. -La Neus li pega amb el coixi. Lukas li xoca la mà i li diu:
- Bona esta. - Pero quan l'Emma li va a pegar amb el coixí, Lukas l'agafa, el posa al lloc i li diu a l'Emma:
- Emma, l'hem de cuidar a la Neus. - L'Emma li respon:
- Està bé, perdó Neus. - La Neus li respon:
- No passa res Emma.
En aquell moment entra el pare de Neus i es tots es posen a parlar fins a l'hora de sopar. A l'hora de sopar, la Neus s'ha de punxar. El pare de la Neus se'n va a buscar al cotxe la jaqueta. I l'Emma se'n torna a anar al lavabo. I es queden sols la Neus i Lukas. La Neus li diu:
- Hem pots ajudar a punxar-me. Es que encara em costa fer-m'ho.
- Jo no se punxar i no et vull fer mal.
- Tranquil, només es punxar el dit amb aixo. - I Neus li dona l'agulla. - Lukas li diu:
- Està bé, ho faré pero si et faig mal m'avises, d'acord?
- Tu tranquil, confio en tu. - I Lukas li fa la punxada. Després Neus ja fa tot el que ha de fer per a mirar-s'ho i s'ha de punxar insulina. Al anar a punxar-se es posa nerviosa. Lukas li posa una mà a l'espatlla i Neus es punxa. Despés Neus sopa. Arriben el pare de la Neus i l'Emma i. El pare de la Neus diu que en 5 minuts tornaran a casa i es quedarà la mare de la Neus. Mentres la Neus acaba de sopar i li agafa la mà a Lukas. Pocs minuts després arriba la mare de Neus i els altres marxen. I la Neus es queda sola amb la seua mare.