Tot va canviar a l'institut

Un dia a l'Hospital

L'endemà l'Emma es desperta a les set del matí. Es vesteix i es prepara per anar a l'Hospital. Pero abans, decideix trucar a Lukas. No sap si li contestarà, pero sorprenentment ho fa.

E: Hola Lukas.
L: Hola Emma, ha passat alguna cosa?
E: A veure, no t'assustis.
L: Emma, es un diumenge a les set del matí i em truca la millor amiga de...
E: Lukas, ja se que t'agrada la Neus.
(En Lukas s'aixeca de cop)
L: I ella ho sap?
E: Lukas, ara el més important no es això. Pero no vull que t'assustis. D'acord?
L: Li ha passat alguna cosa a Neus?
E: A veure, t'ho explicaré poc a poc. Pero tu tranquil. Per cert, et recomano que et vagis vestint mentres t'ho explico.
L: Emma, si es una broma para, perquè m'estic assustant moltíssim.
E: Doncs, ahir, després del partit vam anar a sopar a casa d'ella perquè havíem quedat que em quedaria a dormir a casa d'ella. Llavors, per la nit, vam trucar a Manel. I parlant amb el Manel va caure. Tot va ser molt ràpid. Vam anar a l'Hospital.
L: A l'Hospital? Neus està a l'Hospital?
E: Si, aquesta nit s'ha quedat la seua mare. I ara a les vuit el seu pare i jo marxarem a l'Hospital. T'ho dic per si vols venir, vine a casa de Neus a les 7:45h que marxarem camp a l'Hospital.
L: Em vesteixo ràpid i vinc. Espero que no sigui una broma, perquè et juro que com sigui una broma us mato a les dues.

A les 7:40h Lukas arriba a casa de Neus. I s'espera assegut al portal de casa de Neus. Als dos minuts arriba Emma corrents. I Lukas li pregunta:
- Es veritat?
- Com t'hauria de contar una mentida tant greu?
- En el fons, esperava que fos mentida. Tinc molta temor.
- L'estimes molt?-
Just en aquell moment surt el pare de Neus i pregunta:
- Veniu els dos? - L'Emma li respon:
- Si, som els seus dos amics.- El pare de Neus respon:
- Som-hi.-
Després d'un quart d'hora arriben a l'Hospital on està Neus. La mare de Neus va corrents cap al pare de Neus i l'abraça plorant.
Quan acaba de plorar diu:
- Ahir li va agafar una baixada de sucre. M'han dit que el més probable es que hagi debutat amb diabetis tipus 1. -
En aquell moment surt la doctora i diu:
Familiars i acompanyants de Neus Torres podeu passar a veure-la. - Pero la doctora demana un moment als pares que s'aproximen per a parlar de com s'haurà de tractar la diabetis a partir d'ara.
Mentres, Lukas i l'Emma estan al costat de la Neus, Lukas agafa una cadira i la posa al costat del llit, s'asseu, li agafa la mà a la Neus i li comença a caure una llàgrima. L'Emma li dona dos copets a l'esquena mostrant suport, mentre Lukas agafa i li fa un besito a la mà. L'Emma li diu:
- Saps que està viva, no?
- Si, pero estic assustat.
- Per què?
- Emma, no se res de la diabetis. I ella m'importa.
- Saps si pot despertar en qualsevol moment?
- No ho se, trobes que està conscient?
- Millor vaig a preguntar-ho.-
I l'Emma marxa. Als 10 minuts la Neus comença a manejar-se. En Lukas s'eixuga les llàgrimes, s'aixeca i li acaricia la cara. La Neus poc a poc va obrint els ulls. I pregunta:
- Que ha passat? Això es un somni? O un malson?
- No, tan de bo això no estigués passant, pero ho està.
- Estic a l'Hospital?
- Si
- I que fas aquí? Tu tot sol?
- Avui a les set del matí m'ha trucat l'Emma i hem vingut amb el teu pare.
- Estan aquí?
- Si, els teus pares l'Emma i jo.
- I que m'ha passat?
- Jo només sé que l'Emma m'ha dit que ahir a la nit estaveu a una trucada amb el Manel i que de repent vas caure. Un moment, vaig a enviar-li un missatge a l'Emma per a dir-los que ja t'has despertat.
- Perquè has vingut?
- Neus, ets- Sense acabar la frase entren els pares i l'Emma. Li expliquen tot el de la diabetis a la Neus. Li diuen que aquesta setmana s'haurà de quedar per a fer-li proves i veure quin tractament li posen.
Al migdia, la mare de la Neus i l'Emma tornen cap al poble i es queden el pare de la Neus i Lukas. Ja que, la mare de la Neus, havia d'anar a dormir i l'Emma havia quedat amb el Dídac per acabar el treball de literatura.
El pare de la Neus marxa a dinar i li diu que li pujarà alguna cosa a ell per a que dine. Lukas li respon:
- No tinc gana.
- Lukas, ja se que que et passi una cosa així et pot fer tallar la gana de cop, pero es important que que dines alguna cosa. Que et sembla un entrepà de llom amb formatge.
-Es el meu preferit.
- I el de Neus també. Perfecte, entra a l'habitació i mentres jo vaig a buscar els entrepans.
Lukas entra a l'habitació, la Neus el saluda i li pregunta:
- On son la resta?
- La teua mare ha marxat per anar a dormir i l'Emma havia quedat amb el Dídac per a fer el treball de Literatura.
- I tu t'has quedat?
- Neus, jo no et deixaré mai sola.
- Mai?
- Mai.
De repent entra l'enfermera i li dona la safata amb el menjar. Li diu a Lukas que es recomanable que ajude a Neus a dinar i després se'n va. Lukas li pregunta:
- Vols que et done el dinar?
- No, no vull dinar.
- Pero has de dinar, així que obre la boca que ve l'avionet.
Després d'una batalla, Lukas aconsegueix que Neus dine. Quan acaba de donar-li el dinar a Neus, el pare de Neus arriba amb els dos entrepans. I li pregunta a Neus:
- Ja has dinat princeseta meua?
- Ai papa, no hem digues així.
- Perdó, perdó, suposo que no t'agradarà que ho sentigue Lukas. Pero, ara que ho penso, que sou?
- Papa!
- Perdó, només volia saver si...
- Papa! Lukas i jo som millors amics iau.
- Comprenc. Lukas, et dono l'entrepà i te'l menges a fora, vale?- En Lukas li respon:
- D'acord. - I Lukas marxa.
El pare li diu a la Neus:
- Neus, et quedaràs uns dies aquí, en principi menys d'una setmana. Pero estic convençut de que Lukas i Emma et passaran els deures que facin aquesta setmana.
Després de dinar Lukas entra i es queden parlant ell, la Neus i el seu pare fins a les set i mitja que la seua mare el va a buscar per a tornar a casa. Despés la Neus s'adorm i el seu pare es queda fent el torn.