UNA LLIBRETA QUE ENS UNEIX

CAPÍTOL III

Avui ja és dissabte, fa un sol radiant a fora, se senten els ocells cantar, i entre un aire fres per la finestra del balcó, però crec que passaré el matí per casa, no tinc ganes de sortir, estic estirat el sofà, i un raig de sol em toca la cara, l'aroma del cafè que m'he fet recent llevat, omple els meus pulmons, m'agrada la vida a casa i passar estones amb mi mateix. Crec que necessito reflexionar i apuntar tot el que va passar, no crec que pugui aguantar sense explicar-li algú tot el que durant la nit del dilluns, vaig veure.

Doncs seguiré la història, com deia, la conversa amb l'Anna, ara ja era molt més fluida. Vàrem parlar sobre l'art i la poesia, sobre la naturalesa, la nostra infància, semblava que ens coneguéssim de tota la vida. Vaig mirar el rellotge, les onze de la nit, pensava que era més d'hora, vaig mirar per la finestra, ara ja no plovia, però ara ja estava més fosc que abans, fora el carrer només es veia el fanal de la cantonada que s'obria i s'apagava. La música de fons que sonava al bar, va fer que tots ens poséssim a ballar i a cantar. Però, entre balls i rialles, jo durant tota l'estona només pensava en una cosa que m'intrigava molt, com era que jo no sabia de l'existència de l'Anna?, si jo coneixia a fons tota la vida de la Paula, perquè ella m'ho amagaria?...

Jo amb tota la intriga del món, vaig decidir seguir endavant i buscar més a fons tota la veritat de la vida d'aquelles dues germanes que tant em tenia intrigat. Jo era conscient de tot el perill que suposava indagar més a fons, un perill per mi i per elles.

Bé, faig un incís, abans de continuar escrivint la història he de confessar que, jo... feia mesos que espiava a la Paula. I cal tenir clar el perquè ho vaig fer, a part de ser un becari poca-solta en una gran multinacional, també soc... No sé si hauria d'apuntar això, però soc... un infiltrat de l'FBI, per motius obvis no apuntaré el meu nom real, només puc apuntar el que és el meu sobrenom Llàtzer.