UNA LLIBRETA QUE ENS UNEIX

CAPÍTOL II

Avui som divendres, final de setmana, per fi ha arribat, i amb ell el cap de setmana està a tocar. Ahir va haver-hi reunió dels alts caps directius, i jo hi era, feia el paper de conillet d'índies de tots aquells prepotents que es creuen superiors. Només ho vaig suportar per la Paula. Ella, la que porta la batuta de tots els merders interns del banc. M'agrada escoltar-la manar, i de tant en tant també mirar-la de reüll. Ella no ho sap, però soc un el seu amic que la protegeix i la vigila, i que farà tot el possible per captar tota la seva atenció.

Canviant de tema, ja fa dies que penso a escriure el fet extraordinari del dilluns passat, penso que és una manera de treure'ho de dins:

Va començar el dia com qualsevol altre, em desperto faig la fina de casa, la cuina, el lavabo, dues rentadores i plegar la roba de tothom... I després em dirigeixo cap a la feina, però recordo que és festa, ja que és dilluns 1 de novembre, no feia molt fred, però el dia era trist, tot el cel estava ennuvolat i semblava que hauria de fer una gran tempesta. Vaig decidir anar a fer una volta per a la ciutat, estava tot buit, tothom hauria de ser a casa o dins el centre comercial, em passava el vent entre la jaqueta, i de cop i volta un ruixat em va caure a sobre. Per poder aixoplugar-me, vaig haver d'entrar en un bar de mala mort, a la cantonada d'un carrer fosc. Allà, recordo que quan vaig entrar tothom em va mirar, però jo em vaig quedar fixat mirant una cara coneguda, semblava la Paula, que feia en aquell bar?

Em vaig acostar a la barra, i les mirades van desaparèixer, em vaig demanar un Cacaolat calent, per poder-me escalfar una mica, ja que anava xop de dalt a baix. Pago, l'agafo i em dirigeixo a saludar-la;

- Hola!

- Perdona, en coneixem? - em va contestar ella.

- Sí, Paula soc el becari que va començar fa poc a l'empresa.

- Ah, no soc la Paula, ella és la meva germana, soc l'Anna, encantada.

La conversa es va anar desenvolupant al ritme de la música que sonava de fons, i sense donar-me'n conte, ja érem més coneguts...

Aix!, no sé què faig escrivint això, no sé si és una bona idea explicar el que passa després, demà ja continuaré o no.