Nemesis, the Nephalem

Capítol V

Després del dia de la manifestació, vaig començar a sortir amb la Kacei, al final no va venir ningú més. La Kacei era una noia molt alegre que volia el millor per a tothom, la majoria del temps em parlava d'idees perquè la gent no jutji als que són diferents.

- No creus que la persona mig àngel mig dimoni pot arribar a ser una bona persona? A veure, sí, té ales d'àngel i banyes de dimoni, però no crec que sigui raó de bullying, va salvar una dona i el seu fill! És una prova de que és bona persona!

- Penso igual, he llegit llibres en els que la gent accepta els altres tal i com és, tant si té alguna discapacitat com si simplement és algo raro. Però en el nostre poble... bé, diguem que no són gaire amables i no dissimulen gaire quan passa alguna persona que només és daltonica.

- Tal qual! La gent ni tan sols es para un moment a pensar com es pot sentir l'altre persona!

- Sí, tant de bo poguéssim fer alguna cosa al respecte, no creus?

- Sí...

Mesos després arriba l'hivern, s'acosten les festes i la gent del poble comença a decorar i comprar regals. La Kacei, un dia, arriba a casa i em dona un regal, la miro desconcertada i em diu:

- Sé que encara falta temps per el dia de Gel i Neu, però he vingut a portar-te un regal... - El dia de Gel i Neu és un dia en el que es donen regals als que estimes el dia avans, ja que el dia següent neva i gela a tot arreu i no es pot sortir durant dies.

- Sí, això ja ho veig, però per què me'n dones un? Jo no tinc res per a tu.

Es queda callada uns instants.

- Ei, vols passar o parlem a la meva habitació?

Ella accedeix i passa, i llavors anem a la meva habitació.

- De què vols parlar? - per alguna raó estic una mica nerviosa, tinc el pesentiment que el que em dirà no és bo

- Bé, he viscut aquí tota la vida i mai he tingut una amistat tan bona com la teva.

- A què et refereixes? - de què parla? És que vol que la nostra amistat s'acabi?

- Has sigut la millor amiga que algú podria tenir, però tinc males notícies... - respira fondo i se li humitegen els ulls.

- Kacei, quines notícies són? - ara no només estic nerviosa, estic espantada.

Ella es queda callada i comença a plorar, no entenc què està passant, vull saber què passa i li cridaria que m'ho digués, però em controlo i em tranquilitzo. M'acosto i la calmo una mica. Després d'estar plorant durant una estona i calmarse, està preparada per dir-me el que sigui que m'ha de dir.

- Els meus pares han trobat una millor feina i ens hem de mudar.

- Què? Però, no et puc venir a veure?

- Imposible, marxem fora de l'illa.

- I quan marxes?

- D'aquí a dos dies.

Estava en xoc, no podia creure que la única amiga que havia tingut, s'havia de mudar a fora de l'illa. Estava trista, però no hi podia fer res...