Per última vegada, vaig entrar a la meva habitació. Mentre obria a poc a poc la porta, una sensació d'angoixa em va envair. L'habitació no era gran cosa, però des de sempre havia estat el meu raconet. Malgrat tot, em vaig empassar els mals pensaments i vaig entrar d'una revolada.
Aquell lloc que una vegada havia estat el meu refugi, ara era buit i adoptava un aire trist. Ja no hi havien les piles de llibres omplint l'escriptori, aquells pòsters d'animals que tant m'agradaven, ni tan sols la olor característica de la pizza recent fornejada. En aquell moment, però, vaig recordar que la mare m'estava esperant al cotxe.
-Adéu habitació. -vaig dir solemnement, i una llàgrima em va regalimar per la galta.
Me la vaig eixugar amb el palmell de la mà, mentre que amb l'altra tancava la porta.
YOU ARE READING
Dos cors
Teen FictionLectors!! Us deixo aquí un tastet de la història, si us agrada, aniré publicant cosetes... 📚 😉
