El Virus

El Virus

Audra Mae era preciosa però molt reservada, parlava amb molta gent però pocs coneixien el que li passava pel cap, i pocs sabien pronunciar bé el seu nom, li  va posar el seu pare que era un gran amant de la música country.
Imagina't, haver d'explicar aquest nom a un espanyol mitjà..., ella ni es molestava, no valia la pena, la cridaven May, Mey, Oda, i li era igual.
I des que va començar la pandèmia, més coses li eren igual.
Les lamentacions de la gent, uy que pena estar en solitud, bla, bla, bla. Ella portava anys vivint sola i sabia que poca gent ho podia suportar, ni algun amic que deia que li encantava la solitud, mentida, no la suportava, però queda molt d'estrella del rock dir-ho, a la gent li agrada mentir-se a si mateixa, a les estrelles del rock més, aquesta aura de noi melancòlic que no es pot permetre estimar perquè l'única cosa que el fa feliç és la seva música i no vol carregar a ningú amb les seves tendències suïcides, etc, ella ho veia com a masculinitat fràgil, però tampoc es tracta de destruir el personatge que es forja cadascun, no?
La història de Audra Mae i el seu virus comença en una llibreria, petita i repleta de coses rares "The blue rose".
Durant la pandèmia la va descobrir, passant per una d'aquests carrers pel qual mai hagués passat en circumstàncies normals.L'amo de la llibreria era afroamericà, Isaiah.
La seva història era de pel·lícula, estant a la Marina, el seu vaixell va atracar a Barcelona, i en un passeig pel Gòtic va conèixer a Rosalía.
- Però no t'equivoquis, li va dir Isaiah, no era morena tipical spanish, era més especial, era pèl-roja.
Per això li agradava Audra Mae, li recordava a la seva estimada Rosalía, perquè també era pèl-roja.
Isaiah va deixar el seu país per a estar amb Rosalía, ara era vidu i només tenia la llibreria.
Audra Mae i Isaiah es van fer amics, parlaven de cinema, de llibres, de política, de tot el que la gent "normal" no parla.
I a vegades parlaven de l'amor, Isaiah sempre preguntava i Audra Mae sempre deia: jo no tinc parella només tinc un amant.
Ell no s'ho creia, deia que la joventut ja no volia dir a les coses pel seu nom, i ella li deixava parlar, total, perquè explicar alguna cosa que no entendria, ja tenia bastant ella amb tanta estupidesa.
A vegades les seves converses s'allargaven hores perquè es drogaven, cocaïna normalment, això duplicava les seves ganes de parlar.
Un dia Isaiah li va dir: tinc una cosa nova, per a celebrar el nou any, es diu somni porpra i diuen que senti molt bé.
Audra Mae va acceptar, perquè li havien fotut l'any nou i de perduts al riu, que la droga calmi les llàgrimes que lluiten per sortir.
No sabia que merda era això, però a les hores va començar a sentir una calor allà baix, com si el seu cony li parlés i li demanés acció.
A Audra Mae li agradava molt cardar, però només ho feia amb el seu amant, amb ell ho feia tot, brut, dur i salvatge, la seva sola presència provocava que se li mullessin les calces i se li enrojolessin les galtes per la calor, era capaç de córrer-se mentre li feia una fel·lació , una carícia d'ell 'i els seus mugrons s'endurien. Era tant el que reaccionava el seu cos a les mans d'ell, que es va convertir en la seva esclava i es passava els dies esperant el proper polvo, perquè tota la resta li era igual, l'única cosa que importava era quan la cardaria de nou.
Però amb el que le dió Isaiah alguna cosa va canviar dins d'ella.
Va sortir de la llibreria amb els ulls brillants i les galtes cremant.
En una cantonada es va creuar amb un home, la va mirar com miren els homes, com a porcs, però ella no es va espantar.
-Vols cardar?, li va dir.
L'home no anava a negar-se, es van ficar en un portal fosc, i li va descordar els pantalons, va treure la seva polla, va retirar les braguetes a un costat, i se la va ficar al seu cony humit, i va cardar fins que es va córrer.
Després el va mirar als ulls i va veure unes marques rares, però no li donà importància, es va posar bé les calces i va marxar.
Va arribar a casa contenta, havia pres el control.
Es va dutxar i es va adormir.
Al dia següent continuava sentint aquest foc. Estava esmorzant i va veure al Facebook una notícia d'una nova variant, que podia ser un nou virus, però molt més mortal, havien trobat a una família morta, home, dona i dos fills.
Tothom parlava d'això, un altre virus més mortal, no em fotis.
De sobte vaveure la foto de la família i va reconèixer a l'home, era el que s'havia cardat al portal, però com podia ser?, ella estava viva, i llavors va sentir que el foc en el seu ventre cremava una mica més i ho va entendre.
Ella era el nou virus mortal i no pensava parar, els homes la desitjaven i els hi donaria el que es mereixien, amor fins a la mort, però tampoc podia anar matant homes sense miraments.
Audra Mae va anar a la llibreria a explicar-li a Isaiah el que estava passant.
-Isaiah, el que em vas donar l’altre dia, m’ha canviat, sento una calor aquí baix i només vull tenir sexe, però tothom amb qui tinc sexe acaba mort, no sé que està passant, però no ho puc controlar.
-Déu meu, Audra Mae, jo no he sentit res d’això, però no pots anar matant gent pel món, t’has de controlar.
-No puc, és superior a mi, és una cremor que em fa perdre el cap, i jo no vull matar ningú, però no ho puc evitar. No ser que fer.
Audra Mae es va posar a plorar, Isaiah la va abraçar.
-Hem de buscar una manera de que puguis viure així i no et sentis culpable.
-Però com Isaiah, com?
Audra Mae va marxar a casa i es va ficar al llit, estava superada per la situació.
Aquella nit va somiar, que quedava amb pederastes a través de les xarxes socials i els matava amb el seu “do”.
Es va despertar de cop i va pensar, si, potser això és el que hauria de fer, potser per això servirà el que m’està passant.
Va anar a veure al Isaiah i li va explicar.
-Pot ser molt perillós, Audra Mae, n’estàs segura?
-Si Isaiah, jo no puc controlar el que em passa i si algú ha de morir, que siguin els dolents.
Audra Mae es va obrir un compte de Tik Tok fals, amb el nom de Sara Martínez, on es feia passar per una adolescent de 15 anys.
Automàticament va començar a rebre missatges privats d’homes grans, que li deien que era molt guapa, que semblava molt madura per la seva edat, el típic.
Va començar a parlar amb Jose68. Li preguntava que li agradava, quina música escoltava, etc, fins que li va demanar una foto en roba interior.
Audra Mae li va enviar, ell li va dir que era preciosa i que li agradaria quedar amb ella. Audra Mae va acceptar, però a un lloc públic i per la tarda, perquè era una adolescent i els seus pares no la deixaven sortir de nit.
Van quedar a una cafeteria. Audra Mae es va pentinar amb dues trenes, i portava una motxilla de l’escola , semblava una adolescent. Jose68 va arribar i li va donar dos petons.
-Que vols pendre, Sara?
-Un cacaolat, siusplau
En Jose va començar a preguntar-li si havia estat amb nois, que era molt bonica, i que una noia tan madura com ella necessitava una parella més gran. En un moment Audra Mae va dir que havia de marxar, però en Jose li va dir que no, que si marxava publicaria la foto que li va enviar a totes les xarxes.
Audra Mae va fer com que plorava i li va pregar que no ho fes, que faria el que volgués.
-Bona noia, va dir el Jose, anem a casa meva, està aquí al costat.
Audra Mae el va seguir, fingint nerviosisme. Van pujar al pis del Jose i la va portar directa a l’habitació , va començar a despullar-la i besar-la. Audra Mae va fingir que plorava.
-No tinguis por, va dir el Jose, no et faré mal.
La va estirar al llit i la va penetrar, Audra Mae va fingir que li feia mal i que plorava.
Quan va acabar, el Jose li va dir, -ja saps que no pots dir res d’això o la teva foto estarà a les xarxes.
Audra Mae, va dir que si, mentre es vestia, fingint que plorava, i va marxar.
Als dos dies, va aparèixer la notícia de que havien trobat un home mort a casa seva en estranyés circumstàncies. Era el Jose, havia funcionat.
Audra Mae va anar a veure l’Isaiah i li va ensenyar la notícia.
-Ho veus, Isaiah?, ha funcionat. Ara ja ser el que he de fer.
Audra Mae és va convertir en caçadora de pederastes, va decidir que utilitzaria el seu “do” per fer el bé mentre pogués
Gràcies a ella, avui, el món és una mica més segur.