Sere'm dues estrelles [ Mini Història]

capítol 2

Queda un mes pel casament, la filla del cap de la tribu es troba en el llit mirant-se al mirall, no sap fins quan podrà fer-ho.

En aquell moment entra el jove d’ahir, qui ara serà la seva “mainadera “. Porta una safata plena de menjar, diferents peixos perfectament tallats en tires amb una salsa per sobre, té una pinta increïble, l’ha fet ell?

- Té una pinta espectacular, qui l’ha fet? - diu la jove impressionada.

Ell en canvi no contesta al moment, es queda mirant-la amb la cella aixecada com si no sapigués si la noia ho diu seriosament o no.
- Jo, m’agrada molt cuinar però la veritat és que només cuinar peix és molt avorrit.

- Oh, llavors t’agrada cuinar carn, oi? Ets caçador o alguna cosa semblant? - contesta ella amb un to de veu amable.
Normalment quan parla amb gent no es molesta en formar una oració, es mostra reservada però aquest noi també sembla força reservat i com deuen tenir la mateix edat se li fa força còmode. 

- No exactament, com et dius? - diu mentres es posa còmode i col·loca
les seves pertinences amb compte per l’habitació.
El noi no li pregunta ni per seure ni per deixar les coses. Aquesta confiança molesta una mica a la noia.

- No saps com em dic? - diu ella una mica molesta, és el seu acompanyant però no sap ni el seu nom.

- En cap moment m’han dit el teu nom, i si el sapigués no hagués preguntat. - diu ara mirant-la a la cara, cosa que fins ara no havia fet.

De què va aquest noi? D’on treu aquestes confiances?

- Em dic Yue.

- Silla

- Com el déu?

- Sí.

Després d’aquesta conversa Yue comença a dibujar en una fulla, mentres el noi ordena algunes coses i surt de l’habitació per després tornar a entrar, << Què està fent?>>.
El noi passa per davant del dibuix i es pregunta quin serà el seu significat. Es veuen nens jugant i el cel està ple de punts negres.
- Què estás dibuixant? - diu mentres es baixa la caputxa. Fora deu fer molt de fred ja que el noi té el nas vermell i va força abrigat.

- Són estrelles, em semblen la cosa més màgica que hi ha, en aquest món tot és neu i gel, no sé explicar-ho però tinc la sensació que quan mirem al cel estem veient un altre món.

El noi es queda mirant a la noia i és quan s’adona de què la vida d’ella es basa en aquesta tribu i en l’Alaska, mai li han parlat d'altres llocs?

- Conec un lloc on es veuen molt bé - Va dir mentres s’ajup i se senta al costat de la noia.

- Segur que desde aquí es veuen millor, és el millor punt per veure-les. - diu segura de sí mateixa.

- Conec una platja on es veuen molt millor.

La noia deixa de pintar i aixeca la vista i el mira estranyada, què ha dit aquest noi? Està bé del cap?

- Una platja?  Què és això?

- És un paradís, fa calor, la gent es banya a l’oceà amb poca roba i pots menjar fruita.

- Què dius? És impossible banyar-se a l’oceà, moriries congelat, que és una fruita? Com que fa calor?

El noi es passa la resta del día explican-li coses sobre aquest paradís, el mar, la fruita, les estrelles de mar. Li fa entendre que hi ha altres coses a part del gel i la neu.

- El meu pare confiava plenament en aquest paradís, un dia se’n van anar ell i el meu tiet en busca d’aquest lloc, van agafar roba d’abric, menjar… Ja que probablement seria un dels viatges més llargs de la seva vida,... Mai van tornar. Més gent va sortir a la cerca d’aquest paradis i d’ells però van tenir la mateixa sort. Jo i la meva mare ens vam marxar de la nostra tribu ja que érem poquissims, tots ens vam separar.
I així vas arribar a la tribu del sud.

- S’ha de ser estúpid, és impossible l'existència d’aquest lloc.

El noi es queda mirant a la noia, ella va néixer en aquesta tribu i aquí morirà. La idea de que no és ni la primera ni l'última l’entristeix, li ha agafat certa estima.

- Yue, quin és el teu somni?

- Què?

- Respon la pregunta.

- El meu somni és ser una bona dona, cuidar dels meus fills i servir la meva-

- No no, he preguntat, quin és el teu somni.

La pregunta la deixa desconcertada, quina és la diferència? No és el mateix?

Ell al veure l'expressió de la jove s’adona de què a ella li queda molt per descobrir.

A partir d'aquell dia ell sempre li cuina alguna cosa i li explica històries del seu pare i li parla de llocs únics dels quals ella mai ha sentit a parlar. Silla amb el temps es torna carinyós i els dos disfruten un de la companyia de l'altre, les marques del noi comencen a semblar boniques als ulls de Yue. El cabell llarg ondulat del noi es mou mentres explica les seves històries emocionat i els ulls d'ella es posen sobre els seus.

- Vine t'he d'ensenyar una cosa. -li diu Yue un dia mentres pinta. El noi està pintant també, però Yue és mil cops millor que ell.

Els dos tot i no tenir permís per sortir surten sense fer soroll de la cabana, no neva massa, tot està en silenci i la neu blanca es veu brillant amb la llum de la lluna. Ella està molt nerviosa, fa temps que no surt de la tribu sense permís, el vent fred de la nit li acaricia el nas i belluga el seu cabell fosc i curt.
Sobre els seus caps hi ha un cel preciós, les infinites estrelles decoren el cel. Aquest paisatge ella l’ha vist mil cops, però aquesta vegada és diferent, és més màgic. Els dos s’asseuen en una petita muntanya de neu, potser estan massa lluny de la tribu però en aquell moment no se'n recorden d’això.
Yue observa al seu acompanyant, ell porta la caputxa baixada, el que és estrany. El vent mou el seu cabell rinxolat, en els ulls del noi es veuen reflectides les estrelles, ell sembla extremadamen tranquil i còmode, com ella. Després ella es fixa en les marques que té el noi al voltant de la boca, són taques d’un to més fosc que la seva pell.

- Saps qué? - diu sense apartar la vista del cel. - Normalment no m'agradaria que algú em mirés les taques que tinc a la cara, però quan tú me les mires no em molesta.

- I per què aquesta diferència?
Ell es queda uns segons mirant cap endavant pensatiu.

- No ho sé.

- Mira, una estrella fugaç! - diu Yue mentres s’agafa del braç del noi i amb l'altre assenyala cap al cel. - Corre, demana un desig.

- Ja l’he fet.

- I què has demanat?

- És un secret. - diu amb un somriure burleta.

Després continuen mirant les estrelles en silenci. Yue posa el cap a l’espatlla del noi, i tancar els ulls, per primer cop se sent segura. No és com tots els nois que havien intentat enamorarla; és diferent, d’alguna manera se sent molt còmode.

- Yue desperta! - li diu ell mentres li dona uns cops suaus a la galta. - hem de tornar, aviat sortirà el sol.
Els dos tornen el més ràpid possible, el pitjor que pot passar es que algú s’assebenti d’aquesta excursió. El camí el fan en silenci però ella encara recorda les paraules del noi, ressonen al seu cap.