L'inici del joc

9 1 0
                                    

Rodolfo havia tingut el dia més estrany de la vida. Es trobava pensant en com la seva mare li havia pogut fer una maledicció... Ho havia planejat des que era petit? Havia robat altres cops? És per això que no havia aconseguit fer amics?

Tot i haver sortit de la presó, estava trist per la seva mare, que hauria de passar els anys vinents allà. Li tenia llàstima... Al final del dia, era la seva mare. Estava tan ficat en els seus pensaments que, sortint de comissaria... Va veure un camió que s'apropava a tota velocitat! Però ja era massa tard: l'havien atropellat.

Rodolfo va despertar en un lloc estrany, tot vermell, ple de foc. Era l'infern? I llavors... Va veure al diable: tot vermell, amb unes grans banyes i portava un trident.

- Tens sort... Un cop l'any faig uns jocs on pots recuperar la teva vida. Però no serà fàcil! Hauràs de lluitar contra 199 persones més...

Rodolfo va cridar:

- Això és impossible!

El diable va respondre entre riures:

- Són només jocs de nens... Si guanyes podràs viure, però si perds... Tornaràs aquí i la teva tortura es multiplicarà!

Rodolfo va pensar que no podia ser tan difícil llavors. Però el diable va mencionar la seva última norma.

- Només pot quedar un, Rodolfo.

Rodolfo va acceptar, no tenia alternativa. En un instant va despertar en un altre lloc: era una habitació plena de llits i altres jugadors. Anaven vestits amb samarretes verds. Hi havia guàrdies vestits de taronja. Entre tots ells, va veure un noi al qual li estaven insultant... Rodolfo no suportava les injustícies i el va defensar d'aquells que es reien d'ell.

- Gràcies... No haurien parat si no fos per tu. Em dic Oli. Vol ser el meu amic?

Rodolfo va acceptar i van anar junts a la sala on es feia el primer joc. 

Jocs del diableWhere stories live. Discover now