Jason Beacons: el nen de cabell vermell

Capítol 5: Bola de foc!

No sabia on era. Va mirar a la dreta i a l'esquerra, però tot estava fosc. Es va sentir el soroll d'una onada xocant contra la platja. En Jason va girar-se cap allà, però no va veure res a excepció d'un negre profund i que semblava infinit.

Hola?! Hi ha algú?!

Ningú va respondre. Llavors, en Jason va mirar el terra. Era tot negre. No hi havia cap diferència entre el terra i les parets. Va fer un pas enrere per l'ensurt i va caure a terra. Va tornar a mirar a banda i banda sense comprendre res. En aquell moment es va percatar de que les seves cames eren més curtes. Es va tocar els cames amb les mans per veure si realment eren les seves i va veure que els seus braços i mans també s'havien encongit.

Que passa, noiet, que t'has perdut?- va dir una veu de dona.

En Jason es va girar -estant encara al terra- i va veure a una dona. No podia veure la seva cara, inexplicablement estava tota negre. Amb prou feines li veia la silueta. Es va incorporar per intentar veure-la millor. Tenia una cabellera, amb alguns cabells que li queien perquè estava inclinada cap a davant.

Eh... D-d'això... sí...- va contestar en Jason.

Quan en Jason es va acabar d'incorporar, la dona ja no hi era. Havia desaparegut sense deixar rastre.

M'ho promets?

En Jason es va girar. Ara havia aparegut una nena de la seva alçada, no podia veure la seva cara tampoc, però sí el color del seu cabell. Era castanya. El cabell li arribava fins els ombros. Estava estirant la mà donant-li el seu dit petit. No sabia ben bé que fer, però no li va fer falta decidir-se. El braç se li va moure sol, com si volgués que en Jason li donés el dit petit per confirmar que li prometia. En Jason va estirar el dit petit amb el d'aquella nena però, en el moment en que van fregar el seu dit, es va esfumar.

Però... què?

De cop l'escenari va canviar. Ja no estava tot negre, sinó que ara estava darrere d'una porta, en una casa. En Jason s'anava a moure, però de cop va sentir unes veus.

Tranquils, no li farem mal. De moment...- va dir un home.

Seràs...- el va contestar una altre veu.

No ho facis... en Jasy...- va dir una veu femenina.

En Jason va treure el cap per la porta per veure qui eren però, de cop, la porta es va tancar. En Jason, que amb prou feines arribava al pany, es va girar.

No està bé espiar converses alienes.- va dir-li un home.

En Jason es va espantar, i anava a demanar ajuda, però l'home li va posar la mà a la boca i el va aixecar. De cop, la porta es va obrir.

Vaja, mira qui tenim aquí.- va dir l'home que acabava d'obrir la porta.

Jason... - va dir una veu d'home darrere del que acabava d'obrir la porta.

JASY!- va cridar desesperadament la veu de dona que havia sentit abans.

Tot va desaparèixer. Tornava a estar tot fosc. De cop va sentir una veu.

Jason, desperta!

Va mirar per tot arreu, però no veia a ningú.

Jason, desperta!

En Jason continuava sense saber d'on venia.

Jason!!

En Jason es va despertar.

Eh...?-va dir en Jason més adormit que despert obrint un ull per veure qui era mentre li queia una mica de baba.

Va, que tornarem a arribar tard!