Jason Beacons: el nen de cabell vermell

El nen de cabell vermell

En una casa, aïllada per l'immens bosc Tantai, hi havia un nen molt especial, tot i que ell encara no s'havia percatat de res, la seva vida estava a punt de fer un gir radical.

Tot va començar per una carta, la qual va rebre el dia anterior. Aquest noi tan especial es deia Jason. Un noi no gaire alt amb "tupé" i que estudiava a casa, el qual el més raro que havia experimentat era que el seu cabell s'havia tenyit de color vermell sol quan va cumplir 11 anys. En Jason no sabia perquè havia passat, va pensar que era algo de la pubertat dels adolescents o alguna cosa per l'estil. Ja que ell mai havia vist altres nens en la pubertat. Però quan un dia, de cop i volta va aparèixer una carta extranya a la porta de casa seva, va sospitar que potser no era tan normal.

La carta, la qual es va passar la nit llegint un i altre cop, deia que havia entrat a una mena d'escola per a persones amb habilitats excepcionals. També deia que vindria una professora de l'escola que es deia Thompson i que el portaria allà. La seva mare adoptiva, una dona de 35 anys molt guapa, no ho veia gens clar. Deia que era propaganda o una estada. En Jason tampoc s'ho creia del tot. Fins que el dia següent, va picar a la porta una noia, molt jove, radiant d'alegria i guapa. L'Alice Hattway, la seva mare adoptiva, no sabia si deixar-la passar, però al final va cedir. La dona va entrar, i la seva primera mirada va anar cap en Jason.

- Hola Jason.- va dir sense deixar de somriure.

- Hola, tu ets la Thompson?- va preguntar tímidament.

- Si, tot i que el meu nom és Silena. Estàs preparat? No tenim gaire temps, l'eleús a les 16h se'n va!

- Eleús?- van preguntar en Jason i l'Alice.

- És el transport que s'utilitza per transportar tots els nens a l'escola, tot i que els de primer any, han d'anar al traslador.

L'Alice i en Jason es van fer una mirada ràpida.

- Se suposa que m'he de creure tot això?-va dir l'Alice.

- Si, no t'has preguntat mai, Jason, perquè el teu cabell s'ha tornat vermell?- va dir immediatament. Es notava que ja s'havia preparat arguments com aquests.

En Jason va mirar el seu cabell.

- Doncs és perquè als 11 anys, és quan es comencen a desenvolupar els teus poders.

- Poders?

- Si, en el món hi ha gent amb poders, i van al campament per aprendre a utilitzar-los correctament.

- Això són paraules, a mi m'agraden els fets.- va dir l'Alice com a últim recurs.

- Val. Aquí ho tens.- va dir sense deixar de somriure.

Va fer un moviment extrany amb les mans el qual en Jason li hagués agradat gravar per poder fer-ho ell. Després del moviment extrany va obrir la mà mirant cap al sostre i d'ella va sortir una flama. L'Alice i en Jason es van espantar i van fer dos passos enrere.

- Aquest fet et va bé?

- Jo també puc fer això?- va preguntar en Jason flipant i intrigat.

-Si pràctiques molt si. No en tinc cap dubte.

- Alice, vull anar a al campament aquest.-va dir tot il·lusionat.

- No sé Jason, i els estudis?-quan va dir això, va mirar a els ulls a en Jason i ell va comprendre una cosa. Li estava amagant algo.

- Allà apart de controlar els poders també fan classes.

- Veus! Tot arreglat.

- No m'acaba de convèncer tot això.