D'Emsomni

Capítol 2: Ame

Que t'agrada fer?

- M'encanta escriure, la música, tocar-la i escoltar-la, m'agrada l'historia, viatjar, els idiomes, i moltes coses més, soc molt passional... I a tu?

- Bueno... a mi m'agraden els cavalls, m'agrada esquiar, també escriure i llegir.

- Eh, veig que ens assemblem bastant per haver-nos trobat d'aquesta manera...

- Saps una cosa – dic xiuxiuejant de cansament per el dolor – només em ve de gust cantar, he, he...*

- Sweet Creature, had another talk about where it's going wrong...*

- But we're still young, we don't know where we're going but we know where we belong...*

- I know we started, two hearts in one home, it gets harder when we argue, we both stubborn, I know...*

- But all, Sweet Creature, Sweet Creature, when I run out of road...*

- You bring me home!*

- Uh, uh! Uh, uh!*

- La coneixes?

- Sí, m'agrada en Harry Styles*!

- Que guai... crec que ja em puc aixecar.

- A veure! Vols que t'ajudi?

- Sí, si us plau, no se si tornaré a caure...

L'Ame li posa els braços a l'esquena i l'agafa per donar-li seguretat.

- Ja pots!

- Ah! – exclamo silenciosament -.

Al final, l'Ame es pot posar dret.

- Moltes gràcies per tot! Ha estat molt bé!

- Vols que et doni el meu número i quedem algun dia?

- Sí si us plau!

Trec el mòbil i obro la aplicació del telèfon. Al teclat, l'Ame escriu el seu número i creo un contacte nou. Li faig una trucada perquè ell tingui el meu número i ens acomiadem.

- Que vagi molt bé! Espero que ens veiem aviat!

- Fins la propera!

Surto caminant i m'allunyo a poc a poc del meu nou amic. Torno a resseguir el camí lleugerament marcat al terra, desdibuixat per les fulles que cauen dels arbres. El dolor a l'esquena s'ha calmat amb el pas del temps. De sobte, un record alegre de la meva xerrada amb l'Ame em ve al cap. M'ha agradat conèixer algú nou. Espero veure'l sovint aquest estiu. De fet espero fer moltes coses aquest estiu, però ja sé que no acabaré fent-ne ni la meitat, però aquesta és una realitat que no em vull resignar a acceptar aquest any. Vull fer realitat tots els somnis estiuencs, vull aprofitar totes les oportunitats que se'm presentin i vull que acabi l'estiu amb un àlbum de fotos ple de memòries que pugui fullejar a la cloenda de les vacances i que em recordi com de feliç he estat en els tres mesos de llibertat estiuenca.

Aquest és el meu repte. Aquest és el meu propòsit aquest estiu.

Quan arribo a casa meva una tassa de llet amb cacau m'espera sobre la taula del menjador. Estic tant cansat que el primer que faig és estirar-me al sofà i posar-me la canyeta que surt de la tassa per a començar a veure la llet. Noto com m'entra a la boca i una escalfor reconfortant em recorre el cos com un calfred, però un calfred molt agradable.

La veu de la meva mare surt de la cuina, no acabo de sentir el que diu.

- Hola mare! Que dius, que no et sento? – pregunto -.

- Noah, on has anat?

- He anat al bosc a caminar una mica, hi he estat un parell d'hores.

- No m'has enviat cap missatge per avisar-me.

- Perdona mare... Es que no volia que patissis.

- No passa res. Ha anat bé?

- Sí... Tot i que... He... – murmuro jo intentant esquivar parlar de la caiguda per a evitar-li la por innecessària a la mare -.

- Què ha passat ara? – pregunta la mare amb un to de preocupació -.

- Ah... He caigut en una roca i m'he donat un cop a l'esquena contra el terra al caure...

- Ostres! I t'has fet mal? Estàs bé? – diu la mare molt preocupada -.

- Sí, sí, mare! No pateixis! Ha sigut un cop fluixet i un noi m'ha ajudat, un tal Ame. S'ha esperat al meu costat a que recuperés energia i m'ha ajudat a aixecar-me. Hem estat parlant una estona i ens hem donat els telèfons per a poder quedar algun dia.

La mare es posa les mans al cap però la noto alegre al sentir a parlar sobre el meu nou amic, l'Ame.

- Fill... Has de vigilar i avisar-me...

- Ho sento molt mare... es que ha estat un accident i... Només... A més amb l'Ame...

- No passa res fill... Estic content de sentir que has fet un nou amic! Ja me'n parlaràs després, que ara haig de sortir per anar al metge, que tinc uns anàlisis.

- D'acord mare! Fins ara!

- Fins ara Noah. Ves amb compte!

- Tranquil·la!

La mare tanca la porta del garatge i jo em quedo sol.

Vull aprofitar. Trec el mòbil i busco el contacte de l'Ame, l'obro i premo el botó "Trucar". S'obre la plana de trucada i comencen a sonar els sons que indiquen la connexió. Espero amb certa impaciència que l'Ame despengi el telèfon. Sento que es despenja.

- Hola!

- Hola Ame, soc en Noah!

- A, hola Noah! Que tal? Com estàs? Ja t'has recuperat de la caiguda?

- Sí, estic una mica millor que fa una estona, gràcies per preguntar! I tu? Com vas?

- Bé, ara ja soc a casa meva.

- Només et trucava per demanar-te quin dia et va bé per convidar-te a un cafè d'agraïment.

- No cal Noah...

- Sí, insisteixo. A més, em fa molta il·lusió veure't!

- Si et fa il·lusió per veure'm sí, però res de convidar. -afirma ell amb contundència i de manera irrefutable -.

- D'acord... – dic jo resignat a les seves condicions -.

No entenc perquè a la gent li costa tant acceptar que els convidin. No pots convidar a algú si et ve de gust? No, mai. Però quin remei...

- Divendres a la cafeteria del cinema et va bé?

- Sí, ens veiem allà!

- Perfecte! Fins divendres!

- Fins divendres!

Continguts amb Copyright:

* Lletra de "Sweet Creature" de Harry Styles i Columbia Records.