No miris a baix

3.

Em vaig trobar a l'Alba desperta, mirant el quadre. Ma mare sempre diu que és un quadre difícil d'apreciar, ja que segons ella només la gent especial l'entén, també diu que qui el mira hi troba la veritat.

Li vaig preguntar que com és que estava desperta i ella em va dir que no podia dormir. També li vaig preguntar pel quadre, ja que se'l mira embadalida i ella em va dir "no sé per què, però té alguna cosa que m'agrada molt, els colors, les pinzellades... no ho sé..." No vaig acabar d'entendre quina relació tenia això amb les paraules de ma mare, però estava clar que no podia ser una humana, ja que segons ma mare el quadre només l'entenen les persones especials, i una humana, no pot ser especial.

Li vaig demanar que m'ajudes a cuinar, ja que segurament no tornaríem per dinar.

-Alba, t'agraden els macarrons? És que és el plat preferit del Nalssi.

-Sí, a casa sempre en cuinem...

Vaig notar com si s'hagués quedat sense aire. Però no li vaig donar gaire importància.

-Pots anar tallant la ceba, els tomàquets i els pebrots? Jo m'encarrego de la truita i la pasta.

- Sí- em va dir amb un fil de veu.

Es va posar a tallar. Sentia el soroll del ganivet com si fos una musiqueta, tota l'estona el mateix ritme. Però llavors es va parar un moment i va accelerar el ritme. Vaig aixecar la mirada i la vaig veure amb els ulls plens de llàgrimes. No sabia ben bé que fer. Així que sense moure'm li vaig dir "perdona'm si ahir vaig ser tan maleducat. Estava molt cansat i les coses estan canviant molt ràpidament." Em va mirar i va deixar de tallar. Jo em vaig apropar a ella i li vaig dir "Mira, sé que això és molt difícil per vosaltres, molts canvis, un nou lloc, nova gent... però per nosaltres també ho és. Ens estem saltant la llei per vosaltres." Vaig mirar-la i vaig veure com sanglotava més ràpidament. Li vaig agafar els braços fins a agafar-li les mans i vaig dir "Has de ser forta com tots, jo estic aquí pel que vulguis, d'acord?" i just quan l'anava a braç em va deixar anar les mans i va marxar corrents. Em vaig quedar sol a la cuina, intacte durant uns moments. No sabia molt bé que fer. Però em vaig disposar a seguir cuinant esperant que tornés.