Després de classe Daniel se li acosta.
- Has pogut descansar per fi?
- Sí, totalment recuperada- diu amb falta de convicció. Es moria de son pero no podia deixar-lo plantat de nou.
- Quedem aquesta tarda?
- I perque no ara?
- Ara, però no tens més classes?
- Sí, però ara és l’única estona que tinc disponible, qui sap si aquesta vesprada no em surgirà res?
- Com ho fas per a sempre estar tan ocupada?
- És un do. - diu rient- Doncs, anem a per eixe café?
- Mm, vas a riure't de mí pero en realitat no m'agrada el café.
-I per què ho vas dir?
- Per fer-me l'interessant- li tanca l'ullet -t'agraden els gelats? Conec una geladeria genial per ací prop.
- Clar, gelats aleshores.- contesta resignada, necessitava un estimulant si no volia dormir-se a meitat cita. - Interessant diu, ja, interessant serà si m'adorc damunt del gelat- murmura entre dents mentre surten.
- Dius alguna cosa?
- No, que estic desitjant probar eixe gelat- contesta amb un falç somriure.