A aquelles hores el sol começava a sortir per sobre els alts edificis de la ciutat. El lamborghini groc circulava a gran velocitat a través dels seus carrers. Els cotxes patrulla li trepitjaven els talons, però ella era més ràpida, tenia l'accelerador completament xafat però malgrat açò controlava molt bé aquell cotxe d'alta gamma acabat de furtar i mantenia a ratlla als policies. Va entrar en un carreró, allí el seu equip l'esperava amb la porta del garatge oberta, ràpidament va clavar el cotxe i aquests tancaren la porta abans que la policia passés pel carrer. Mac es va llevar el passamuntanyes, agafà la bossa amb millonades de diners i sortí del cotxe d'una revolada.
-Un altre treball impecable, Mac.
-Gràcies cap. Uf, és tardíssim, me'n vaig volant. -diu mirant el rellotge de polsera.
-Ei Mac, t'oblides d'açò.
Mac que ja es disposava a correr per agafar a temps el metro, es gira per empomar el feix de billets que li llança el cap des de baix les escales del magatzem. I sense parar en cap moment de correr se'l clava dintre de la motxilla.
Arriba tardíssim, no li dona temps ni a passar per casa. Mentre corre va canviant-se la roba, ja que la que porta, tota negra, resulta molt sospitosa i la podrien relacionar. La part positiva es que al ser tan matí encara no hi ha massa moviment al carrer. Encara s'escolta al lluny el soroll de les sirenes dels cotxes patrulla, buscant-la sense resultat. Un cotxe patrulla passa pel seu costat i ni repara en ella. Sense poder evitar-ho se li escapa un somriure per baix del nas i continua el seu camí.