DIARIO DE UNA POETA

Poema 2: TURQUESA

Diuen que ets tendre,
que ets dolça com la mel,
però jo veig més enllà de la teva aparença,
I sé que ets més que un càlid somriure.
Sé que el teu esperit és lliure,
com les ales d'un ocell impacient per volar.
Que ets prudent però alhora aventurera,
que ets leial amb els qui més estimes,
i sincera inclús amb els qui no ho mereixen.
Sé que prefereixes la veritat a la mentida,
perquè pot crear ferides,
però saps que hi ha més ruïna en la felicitat basada en la ignorància.
I tu ets massa autèntica.
Sé que t'agrada ajudar als altres,
sense demanar res a canvi.
I amb la teva forma de veure les coses,
sempre positiva però amb intel·ligència,
dones esperança i seguretat als qui t'envolten.
Sé també que tens una ànima humil,
que ets conscient dels teus punts febles, i els que no ho són tant,
però sense que això sigui una limitació,
sinó com una oportunitat per créixer,
i sense perdre la il·lusió per conèixer el món pel qual viatges.
Per tot això, i molt més,
la turquesa per tu no serà només una pedra,
et protegirà allà on el teu cor et porti,
et donarà forces quan et sentis feble,
t'ensenyarà camins que inclús tu creies impossibles,
i t'ajudarà a estimar en els moments que sentis que és insoluble.
Gràcies per compartir la teva alegria,
i contagiar-nos d'ella.
Gràcies per ser com ets,
per tot el que ens regales,
i és que per moltes maques paraules que existeixin,
hi ha poques que et puguin descriure.