Ella. Una noia. Més que una millor amiga. Cap paraula per expressar-ho. Des de petites. Impossible d'oblidar. Intel·ligent. Divertida. Única. La que sempre triaries. La que li pots explicar de tot. Justa. Millor que jo.
Paraules i paraules em venen a la ment d'aquella amiga, amb la que sempre he
pogut conversar, pensar i reflexionar. Quan penso en ella em ve un somriure tímid i inevitable.
És a la que mai pots superar a cap assignatura que no siguin les matemàtiques i la que et fa ser millor, acadèmicament i personalment. És a la que mires com a font d'inspiració i a la que recordes quan necessites ajuda.
Ella és la que et recorda que no ets perfecte i que no ho necessites ser. És la que et baixa els fums quan estàs molt endalt i la que t'anima quan estàs a baix; i per això et dono les gràcies.
Aquests textos aniran tots per a tu.
M'has obert els ulls.
Merci per tot,
Judith.
