Hi havia una vegada una nena que es deia Pandora. Era molt somiadora i li agradava ajudar els altres. Una nit, va somiar que corria darrere d'una nena a través del bosc. Va seguir-la fins que es va aturar en una pedra i es va trobar un llangardaix molt brillant.
Pandora va voler tocar-lo i l'animal es va convertir en una pedra preciosa. Llavors, en van sortir unes imatges d'infants que havien de marxar de casa per culpa de la guerra i d'altres que patien fam. La segona nit va somiar que hi havia molts petits que patien malalties desconegudes i que la por havia arribat a les cases. Tot això la va fer posar trista... Quan es va despertar, Pandora pensava que potser havia fet alguna cosa malament.
El tercer dia no va somiar res, però al matí li va aparèixer la nena i el llangardaix a l'habitació, i la petita li va dir: "Em dic Esperança i seré la teua amiga invisible per sempre. Junts els problemes del món milloraran i ens farem companyia. L'esperança és l'últim que es perd."
ESTÀS LLEGINT
Premi Llibresebrencs 2020
General FictionOBJECTIU Incentivar els jóvens vinculats a les comarques ebrenques (Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Priorat, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat) a escriure relats curts sobre temes que trobin interessants i editar-los en un mitj...
