De Mags i Gegants (En català)

LLIBRE PRIMER - EL MÓN TAL HI COM EL CONEIXEM / Capítol 1 - Iggdrasil

Capítol 1 - Iggdrasil

En una terra llunyana, forta i fèrtil, on dels camps sembrats brotaven les llavors amb una rapidesa inigualable, on les llegendes de joves i boniques fades es feien realitat, on hi havia lloc per la magia i l'encanteri i la valentia dels homes mortals no tenia límit, una ciutat s'alçava del no res. Una ciutat construïda pedra a pedra, maó a maó, biga a biga amb l'esforç de mil homes i el preu de la seva suor. L'objectiu comú fou el de col·locar als mapes l'últim gran refugi dels homes amb seny: Iggdrasil.

La llegenda diu que mil anys i l'ajuda de dos mil nans van ser necessaris per construir el descomunal castell Roig ubicat al centre d'Iggdrasil. Compost per quatre torres col·locades a cada vèrtex, unides entre si per rectes muralles de pedra grisa del sud, formant així un poderós quadrat el mig del qual sorgeix una última torre vermella amb forma cònica i acabat en punxa que sobresurt de les altres quatre tendint cap a l'infinit. La vista d'aquells que gosen mirar amb respecte la torre vermella no arriba a contemplar ni tan sols la part superior d'aquesta.

Tan gran és el castell Roig, que fins i tot forasters perduts en la negror dels immensos boscos dels einherjars afirmen haver-se deixat guiar per la silueta del castell dibuixada per la llum de la lluna quan buscaven el camí de retorn a casa durant les apocalíptiques fredes nits de la novena estació...

-Però rei mestre -va interrompre un dels joves mags de la classe- Aquesta història ens l'ha explicat un munt de cops, crec, des de la meva humil opinió, que podríem parlar d'altres temes de considerable importància i que encara no en sabem gairebé res. Per exemple tot allò que hi ha més enllà d'Iggdrasil: els perills, els aliats que ens podem trobar, les ciutats, costums i cultures de terres ben llunyanes. En definitiva, si no estic errat, hi ha un món més enllà d'Iggdrasil.

El rei mestre se'l quedà mirant fixament als ulls analitzant les paraules pronunciades. El silenci generalitzat a la classe feia pensar a priori que el rei mag i el jove es trobaven enfrontats en una batalla mental per la raó. Segons semblava, tot depenia de la resposta del rei mestre.

-No t'equivoques afirmant que hi ha vida més enllà dels murs, evidentment que n'hi ha, Nikko. -va dir el rei mestre- És més, jo mateix he patit la seva ignorància, la seva pròpia mala organització i el descontrol que va portar a molts d'ells a la mort. Però el que s'explica en aquesta escola, no és el coneixement, ni tant sols les eines per emprar aquest. El que s'ensenya en aquesta escola és la consciència d'un mateix, dels altres i dels que l'envolten. Aquí tots els mags que surten entenen el perquè dels elements. Una resposta que a través de la seva pròpia consciència han pogut desenvolupar per acabar controlant. El que diferencia un mag comú d'un mag poderós no només són els 100 anys de domini de la tècnica, sinó les històries que ha viscut, el que ha pensat, el que ha vist i que no pot ser explicat. Així doncs jo simplement em limito a relatar el que heu vist. El que hi ha més enllà us pertoca a vosaltres aprendre i a la vida a ensenyar-vos.

El vell mag s'acaricià la enorme barba grisa i deixant a anar un somriure tímid contemplà la cara rodona d'en Nikko.

-Bé joves mags, per avui ja hem acabat. Reflexioneu amb solitud els vostres pensaments i organitzeu amb saviesa les vostres accions.

Acte seguit, va donar mitja volta i va marxar per una porta de color blau cel situada al costat de la pissarra. Els alumnes van sortir a pas calmat cap al carrer. L'últim d'ells va ser en Nikko, que es va quedar uns instants a pensar en les paraules del vell. 

A fora l'esperaven en Brokk i l'Aere, els seus amics.

-On dimonis s'ha ficat en Nikko? Tenim temes importants que tractar -va dir l'Aere impacient.