Diari d'una adolescent en quarentena

Dia 19 de Març del 2020

Avui dia 19 de Març setè dia del co finament els casos de coronavirus comencen a pujar desmesuradament jo ja no sabia com reaccionar tot era estar-se a casa no sortir i esperar a que aquesta situació amaini i poder sortir al carrer ni que sigui a donar una volta. Observo el carrer seguia havent mobilitat pero ja quasi era tot desert. Obro l'ordinador i com cada dia observo les notícies mes morts i morts i infectats els numeros anaven sumant cada cop era mes extens. Decideixo agafar el llibre que portava dies abandonat i seguir llegint - lo per desconectar una mica tot i que era bastant complicat.
Um cop arriba la hora de dinar obro la televisió i ma mare posa les noticies tot era el mateix tans infectats i tantes morts i que faltaven metges, respiradors i mascaretes. Semblaba mentida que la gent del carrer fos tan inconscient i no portes mascareta. No m'estranaya que el virus segueixi extenent-se si entre totes i tots no mirem d'aturar-ho. Jo mentrestant si surto de casa porto la meva mascareta que el meu pare va comprar a una farmàcia abans de que acabessim en quarentena, al principi m'emreia pero ara ho agraeixo tan de tenir - ne una em permet sortir al carrer i poder veure la llum del sol.
En fi quan acabo de reflexionar algo que feia molt sovint durant aquests dies dr confinament i veure series moltes series entre elles una que fan els caps de setmana "Doctor en los Alpes" una serie que explica la vida d'una família que viu als Alps i un dels fills es metge i es el protagonista i es dedica a curar persones de molts problemes hi ha moments que les coses surten be i d'altres malament.
Com cada dia dedico una hora a fer exercicis per enfortir el cos ja que no poder sentir els rajos de sol sobre la pell era molt dur i cal buscar solucions a les mancances.

En conclusió ha estat un dia bastant calmat on he pogut buscar coses a fer que en realitat hi han moltes i fins que no te m'adones no li dones importància. Um dia mes dr confinament acabat.