Diari d'una adolescent en quarentena

Dia 15 de Març del 2020

Doncs avui ens trobem amb el tercer dia de confinament, igual que els altres dos dies tancada a casa em desperto i vaig al menjador a esmorzar. Fa un bon dia al carrer tot i saber que no podré tocar de peus a terra fins ben ve acabar la quarantena i resant per no agafar el virus i passar més quarantena al llit de la meva habitació. Bé, com estava dient em preparo la safata amb l'esmorzar, agafo l'ordinador i em poso a mirar vídeos de castellers, ho trobo tan a faltar, només reso perquè puguem tornar a fer castells ho necessito tan, hem fa sortir de la rutina, deixo tota l'energia allà, hem distrec socialitzo... Es molt dur passar setmanes sense les extraescolars! En fi em poso a mirar vídeos de colles castelleres com la de Vilafranca amb el seu 3d9fm o el 3d10 que van presentar al concurs de castells de Tarragona un concurs on únicament participen les millors colles d'arreu dels Països Catalans que se celebra cada dos anys a Tarragona. Aprenc a com es fan els passos per fer el canvi de mans quan es baixen els castells de 7 i de 8 ja que no li sabia trobar el truc i per fi hem dono compte de que el canvi el fas parant la baixada amb una mà i amb l'altra mà agafes la cintura del de baix i així tota l'estona on les cames van per davant els braços resseguint les figures de tots els cossos. Miro les torres i observo com es col·loquen els dosos per tal d'aprendre noves tècniques per pujar i baixar així com també col·locar-me. I com sempre faig hem dedico a mirar de quina mida tenen els dosos les colles castelleres del món. A la tarda després de dinar, un amic de Castellers de Sants amb el qual havia parlat setmanes més tard decidim quedar a les 17 per tal de xerrar i donar una volta pels carrers de Barcelona per estirar les cames i veure Barcelona com si hagués un apocalipsi zombi.

Surto al carrer i veig com en Gerard, el meu amic m'espera mirant a banda i banda esperant a veurem per abraçar-me. El primer tema que parlem efectivament tots ho podreu endevinar, el del virus. Tot i que després per variar de tema parlem sobre les colles castelleres, quan podrem tornar a assajar, de tot una mica.

Aprofito la oportunitat per observar els carrers de Barcelona tot i estar una mica transitats Barcelona dins de la visió general que tenim tots de Barcelona plena de turistes per totes bandes, gent a munt i avall, cotxes i bicicletes circulant pel mig atropellant els vianants o fent maniobres suïcides. Allò semblava The Walking Dead en directe, ara solament ens faltava que els infectats o els morts caminessin llavors ja seria una quarantena ven entretinguda . Arribem fins Plaça Universitat allà estava tot molt més transitat, ens endinsem pels carrers estrets del Casc Antic i finalment desemboquem a les Rambles on pràcticament es podia caminar sense topar amb vianants ni fer ziga zaga entre la multitud. Anem fins la plaça Sant Jaume recordant ara farà ben ve un mes que estàvem a la plaça Sant Jaume fent castells amb els Esquerdats la Colla Castellera de l'Esquerra de l'Eixample. Quins records! Seguim caminant per on vam entrar a la plaça per arribar davant la catedral de Santa Eulàlia on vam fer un pilar de quatre descarregat. Va ser un dia inoblidable. Ens asseiem davant l'entrada de la catedral on durant la diada passada vam deixar les motxilles apilades i ens vam posar a parlar una estona, fins que es va fer fosc i vam decidir tornar a casa caminant. Em va encantar sortir una estona i compartir els meus dubtes i pors amb una altra persona tot i sabent els riscs que comportava.

En conclusió del dia puc dir que no he patit gairebé cap atac d'ansietat ja que he pogut disfrutar d'una gran estona de lleure i desconnexió.