Veient com està el món a dia d'avui, jo com la gran majoria de gent de tot el món, estic amb quarentena i com poca cosa puc fer he decidit explicar a la resta del món com ha estat el meu dia a dia amb el Coronavirus, vist des d'una persona jove. dur...
Avui com cada dia em desvetllo per anar a l'escola. Em desperto d'un salt i vaig directa a canviar-me i a esmorzar. Al carrer comença a clarejar-se el dia. Sembla un dia com qualsevol altre. Mentre esmorzo paro atenció al que anuncien per la ràdio, pel que diuen un virus que anomenen "coronavirus" que són com una família de virus que es van descobrir a l'època dels 60 però l'origen del qual actualment és desconegut. Aquella noticia em va fer esgarrifar, m'agafo fort del tamboret de la cuina per no sobresaltar gaire i aferro les mans amb força sobre la cullera per tal d'evitar semblar nerviosa. Pel que entenc aquest virus prové de Wuhan, a la província Xinesa de Hubei. Segons l'Organització Mundial de la Salut(OMS), podria arribar a esdevenir una pandèmia mundial! Això no podia estar passant, miro el rellotge ja eren les 7:15 agafo la motxilla i decideixo anar cap a l'institut abans de parar boja. M'acomiado dels pares i surto per la porta de casa a corre cuita. Un cop sóc al carrer segueixo corrents intentant fer aturades per agafar l'aire i emprendre el ritme fins agafar l'H10 el bus que em porta a l'escola cada mati davant l'Estació de Sants. M'assec als seients del fons de l'autobús dos seients arraconats a l'esquerra guardant lloc a una amiga que puja dues parades més endavant. Un cop som a la parada d'Avinguda Roma trec el cap pel passadís esperant a veure la meva companya de trajecte, un cop ens veiem intercanviem totes dues un somriure de par en par fins que ens diem "Bon dia" com cada dia. Ella s'asseu i en menys de dos segons l'autobús es posa en marxa, això si no triguem res a treure el tema del "Coronavirus". Un tema que s'ha posat molt de "moda" a l'escola. Molts parlen de que tancaran l'institut, altres que morirem tots, alguns pensen que tots l'acabarem passant tard o d'hora. Bàsicament dir que és el tema estrella d'aquests dies.
Un cop arribem a l'institut ens trobem un altre noi amic de la noia amb la qual faig el camí a l'escola i com cada mati ens diu i rediu que l'institut no trigarà a tancar portes i que acabarem tots en quarantena. Jo al principi no m'ho acabava de creure, era una situació que mai hem viscut ni estem habituats i em feia creus. Decidim entrar a classe i seguir com si res hagués succeït. Però aquell tema ni de broma és va acabar fora de l'escola, tot just arribar a classe totes les meves companyes i companys amb els mòbils mirant i llegint les noticies dels diaris per veure com evolucionava tot això del coronavirus. Era estressant! Uns deien que l'Ensenyament tancaria les escoles, totes, d'altres deien que havia una noi infectat a primer de batxillerat cosa que pocs ens crèiem ja que l'escola té la obligació de comunicar-ho i ara per ara no teníem constància de cap cas, entre d'altres. Allò semblava una olla de grills, la gent s'havia trasbalsat. El tutor de cultura audiovisual ens va afirmar que n'estava segur que acabaríem amb quarantena tard o d'hora.
Un cop acabem l'hora de classe me'n vaig al racó, efectivament em passo la hora mirant les últimes noticies en total en aquell moment hi havien més de 135.800 afectats i gairebé 5.000 morts! La noticia anava juntament amb una imatge que ensenyaré a continuació:
¡Ay! Esta imagen no sigue nuestras pautas de contenido. Para continuar la publicación, intente quitarla o subir otra.
Era al·lucinant! No trobaves cap espai del mapa on no hi haguessin casos del virus. Allò ja sens estava anant de les mans i l'Estat havia d'intervenir per aturar-ho!
Un cop toca el timbre tanco el mòbil i vaig cap a la meva aula. Però la situació no va canviar gaire tothom estava amb els mòbils, mirant les noticies veient que feia finalment l'Ensenyament si anul·lava classes, al principi deien que a partir de dilluns ja no haurien classes. Quan va venir la nostra professora de català ens va dir que no ens preocupéssim que si havia alguna noticia l'escola ens ho faria saber. Però el tema del coronavirus no era tan fàcil d'evitar treure el tema, a més una noia de la meva classe va demanar a la professora que deixés el tema ja que li estava donant un àtac d'ansietat. La classe va durar cinc minuts i dona gràcies ja que la resta de l'estona va anar sobre la tancada d'escoles i com faríem el temari si tancaven l'institut. Començo a estar preocupada allò anava en broma! Un cop acabem les primeres tres hores de classe tornem a engegar els mòbils i mirem els últims comunicats de l'Ensenyament. Un del 324 deia que tancarien escoles el 16 però que encara estava en procés. Vam decidir esperar a veure si sortia el comunicat definitiu. Acaba el pati a la següent hora em tocava Literatura Catalana m'assec amb una companya de classe la Judith una de les delegades de classe. Comencem a llegir el llibre de "Narracions" com si res,quan de sobte em dona un cop al braç i em diu que miri a baix, m'ensenya una captura del comunicat definitiu de l'Ensenyament que diu que definitivament el 13 és a dir demà totes les escoles de Catalunya romandran tancades fins a nou avis. Pel grup de classe també van enviar un comunicat de que demà no haurien classes i un cop vam acabar l'hora tot el curs va marxar a casa esperant que tota aquesta pandèmia acabés el mes aviat possible. Recullo els llibres i tot el que necessitaré durant aquests dies d'aïllament a tota la ciutat i marxo a casa. El meu pare m'envia un missatge de la noticia del tancament de portes. El truco i li dic que soc de camí i que l'escola tancarà durant un mínim de 15 dies per evitar mes contagis.
Ha estat un dia de molts nervis, un cop soc a casa el meu pare hem diu que anirem a comprar que els supermercats s'estan buidant que la gent esta paranoica i que compren sense pensar. Baixem amb dos carros i observo el carrer, havia menys volum de gent de lo normal sent un dia lectiu. El Mercadona estava a petar gent corrents per agafar tot tipus de menjar, ja no quedava aigua, estaven les prestatgeries buides allò semblava la tercera Guerra Mundial, crec que acabarem tots bojos abans d'agafar el Coronavirus. Espectacular. Un cop tornem a casa carregats amb tot aquell menjar indispensable per passar aquells dies en quarantena.
Per resumir el dia cal dir que va ser una situació que aquí a Catalunya i a la resta d'Europa mai hem viscut i que la ciutat ha quedat tota en estat d'alarma.
