La vida sempre es complica,
Teixeix xarxes d'enveges i ens deixa
Asfixiats de tanta hipocresia i rutina,
Bloquejats i addictes a la queixa.
I una queixa que es queda sota la reixa,
Que no surt a fer rauxa ni del llit ens desenganxa
I de què serveix sinó ens empenta?
La revolució no es fa només amb esperança.
El nas ficat al telediari de les 4,
A l'Intragram, al Whattsapp, a l'Snapchat
24 hores interconnectats globalment,
Volent viure de pressa però amb carpe diem.
I és trist estar a centímetres del més important,
La família, els amics, els veïns,
I malgastar el temps treballant i odiant,
Oblidant el sabor dels riures i de les bones companyies.
I ho confesso,
Sento que vaig contrarellotge,
Contra un motlle que em va ser imposat en el moment de néixer,
Intentant seguir el camí que m'hauria de fer créixer i ser feliç...
Potser no el van fer per mi,
I me n'hauré de sortir,
Escrivint el meu propi destí.
O agafar-te de la mà i fugir
De la por, la desídia i l'autocompassió,
Per no convertir-nos en ruïnes sense passió.
No és ficció, és la realitat sense maquillatge,
I és que prepareu-vos per assumir el pacte:
Siguis qui siguis i vagis on vagis,
Pren-te el temps per cuidar-te els somnis i els anhels
I deixa de posar-te frens!
No has d'anar contra el rellotge,
No has d'agafar sempre el cotxe,
Ni anar-te de viatge per donar-li un viratge
A la teva filosofia de quedar-te al marge.
Toca el fons i empentat al cel,
Fes de tots els moments la reivindicació del present.
I perd el temps, hi ha res millor que deixar que passi passant-t'ho bé?
Trenca la rutina i viu sense controlar contínuament el que vindrà després.
JE LEEST
POESÍA II: Batecs de tinta
PoëzieEns hem vestit de dalt a baix amb malentesos, balla amb mi fins a la fi del món... Poesía en català i en castellà per a qui vulgui veure més enllà de les paraules. Segona part de Poesía I: https://www.wattpad.com/682092329-poesía-poesia-esperanza...
