Eliminada

trenta-set.

Tu - Has vist l'episodi?

Laura - Síí. Que flipant, has sortit a La que se avecina.

Laura - Quin morro.

Tu - Podries haver sortit tu també, però com estàs a l'atra punta del món...

Laura - Has fet mai geografia? Romania està al mateix continent.

Tu - No és Àsia?

Laura - Al final l'educació a Romania serà millor que la d'aquí...

Tu - Ja saps que sóc un zero en geografia. No sé la capital de cap país europeu excepte els típics.

Laura - Que són...?

Tu - Romania t'amarga de veritat, no, si estem parlant de puta geografia?

Laura - No saps quant. És horrible. La gent es mostra molt freda, i ja saps com sóc jo de carinyosa...

Tu - No ets simplement carinyosa.

Tu - Ets INSUPORTABLEMENT carinyosa.

Tu - A vegades em venen ganes d'escanyar-te.

Laura - T'estimo.

Tu - Què?

Tu - T'acabo de dir que tinc instints assassins i tu et declares?

Laura - És exactament el que he fet.

Tu - No entenc res.

Laura - L'amor no cal ser comprès, només sentit.

Tu - Puaj, que cursi.

Tu - Per cert, volia parlar amb tu.

Laura - Digues, ja saps que estic aquí pel que necessitis.

Tu - Doncs... Mira, t'ho explico.

Tu - Amb l'Àlex estem millor que mai. Quedem un parell de vegades a la setmana, ens sorprenem de manera mútua i contínua (ell em va recollir de l'institut sense avisar-me, i jo li vaig aconseguir una gorra d'edició limitada), i fins i tot fa poc vam anar al cine. Va ser molt graciós, ja que se li va caure tres vegades seguides les crispetes i la última va anar a parar sobre el cap de l'home que tenia al davant! Quina coincidència, no, que fos l'home que s'havia estat queixant durant tota la pel·lícula? L'Àlex és un cas.

Tu - Però he notat certs canvis en la seva conducta a l'hora de dir-nos adéu.

Laura - ...

Laura - Quina mena de canvis?

Tu - Doncs no n'estic segura, però diria que té por que el deixi.

Laura - Per què...?

Tu - Sempre que ens acomiadem, em demana que no marxis mai, no m'abandonis.

Laura - I per què creus que et diu això?

Tu - Per res, la veritat! No he fet res que posés en dubte la nostra relació, bé, el que siguem. Potser només són paranoies meves, Lau. Potser estic mig boja i tinc por que tothom em pugui fer mal.

Tu - Però sé que ell no m'en faria. Segur que pensa que no m'agrada tant com jo li agrado a ell, o una tonteria per l'estil. Jo què sé. De vegades admeto que puc ser difícil, però ell també diu coses incomprensibles.

Laura - El dia que entenguem als nois els peixos podran volar.

Tu - Jajajja sí!

Laura - Jo crec que t'ho hauries de pensar, Emma. A més, no el coneixes tant, no?

Tu - Què vols dir?

Laura - Vull dir, fa poc que us heu conegut.

Tu - I això què té a veure, eh?

Laura - No, res, només dic que vigilis amb...

Tu - Mira, Laura, realment m'estàs decepcionant.

Tu - Pensava que eres la única que no em jutjava. I què, si fa poc que ens coneixem? Canvia el fet que vulguem estar l'un amb l'altre?

Laura - No, Emma el que t'estic intentant dir és que...

Tu - M'estic cansant que tothom es fiqui amb mi. Espero que vagi bé a Romania, perquè aquí ja no tens motiu per tornar.

Has bloquejat a Laura.