Comencem per una de les parts que més em dol,.... sóc incapaç de MANTENIR els amics!!!!
Puc arribar a conèixer algú, quedar, sortir, però a l'hora de la veritat aquest algú no em veu mai com un amic al que se li pot explicar coses, demanar-li favors,... acostumo a ser un persona per passar l'estona quan algú ho necessita i prou.
Què dec fer?
La veritat és que sóc una mica asocial; la gent m'agrada fins a un cert límit, passat el qual em cansen i prefereixo estar sola.
Sempre m'he sentit fora de lloc, envoltada de persones que no m'entenen i a les que he de fer veure que les seves coses sí m'interessen. Davant d'això he après a estar sola ja que d'aquesta manera no m'he d'amagar, puc pensar el que vulgui, puc dir el que vulgui, etc. Durant una època, vaig treballar per ser autosuficient, per no necessitar ningú,... i la veritat és que em vaig equivocar. Tothom necessitem dels altres, a mi m'ha costat més de 30 anys esbrinar-ho i ara necessitaré uns altres 30 per adaptar-me a la societat, una societat que, en el fons, no m'agrada, però necessito per acabar de sentir-me complerta.
Necessito trobar algú que sigui com jo, encara que sigui per una estoneta, que no hagi de patir constantment pel què dic, com ho dic, a quantes persones ho dic.... i això no ho sé fer.
No tinc idea de com fer amics!
YOU ARE READING
La part fosca
Short StoryQuè fa que una persona no es pugui integrar en la societat on viu? La part fosca de la vida t'explica allò que no es veu i existeix,...
