Sempre he pensat que, jo estic ací per a fer d'aquest món un lloc millor, per fi tinc la suficient edat per ser de Green Peace la nostra primera misió serà alliberar als animals d'un petit circ on, com era d'esperar, les criatures són maltractades per a fer eixes horripilants "actuacions".
* * *
Quan aní tot era més trist del que m'imaginava; els animals no pareixien animals, eren com pedres, quets, amb mirada trista i apagada, molts de ells ferits i sense menjar ni aigua a la petita gabia, pareixia que ja no tenien esperança per res, més que per la mort.
De sopte els meus companys de Green Peace començaren a agafar ferramentes per a obrir eixos barrots de ferro que els oprimien. Jo no podia fer res, em sentia impactat i no sabia gaire que fer, així doncs m'acostí a una gabia ja oberta, i vaig mirar a aquella lleona amb el ànima closa i li diguí: Vinga bonica, ja en pots sortir ara ets lliure.- amb un somriure forçat.
I esque mai podre oblidar la resposta d'aquell gran animal d'incomprensió, just ahi vaig comprendre com la fera s'havia convertit en algú que no antenia la llibertat, que no veia més enllà de les cadenes i les patades. Jo no podia fer res, el animal pensava que el món exterior era per a botjos.
Quan et segrestaren de ta casa? Quantes vegades t'han pegat? Com un animal tan poderós, no lluita per ser com abans? Tal volta no recordes ni a ta mare, ni qui ets. Qué t'han fet company?
Senc moltissím tot el que has patit per culpa de la meua rasa amic meu, amb gust em ficaria al teu lloc per a que no ho soportares més.
A tu que t'arrebataren la presencia encara viu, a tu que ni imagines la justícia, per tu lluitaré avui i sempre, sé que no m'antens amic ja que no parlem el mateix idioma, però ara jo seré la teua veu!
£. Lorcat
