Tot va començar un dimecres, 22 de octubre, una data que mai oblidare. Ella va ser la que primer va decidir donar el pas perque la nostre relació tingues sentit algún. I va ser aixins:
A (Alessia)
C (Cris)
Estavem en un banc de fora de l'edifici quan ella es va acostar:
A: Hola, com et dius?
C: Hola, em dic Cristina, pero els meus amics em diuen Cris, i tu?
A: Jo em dic Alessia
C: Encantada Alessia
A: Per cert, m'encanta el nom de Cristina.
C: Vaja, no se que dir. Gracies😅
A: M'he adonat que estaves aquí sola al banc i he pensat que pot ser et passava algo, vols parlar del tema?
C: Bueno......
A: No passa res si no vols, sé que no es el meu problema, pero era per si et podía ajudar saps?
C: Si que t'ho puc explicar. El meu problema es que..... no se com explicar-ho
A: No importa si no vols
C: Es que t'acabo de coneixer saps? I aquest problema no el parlo amb qualsevol persona. No vull que soni com a borde saps, pero es que no puc explicar-t'ho aixins tant directe.
A: Tranquila, t'entenc, i tens rao, crec q hauriem de parlar i estar juntes si tu vols....
C: Em sembla perfecte, si tu tambe vols es clar!
A: Clar que si Cris
Aqui em vaig començar a adonar q ella, justament la persona que intentava ajudar-me amb el problema mes gran de tota la meva vida, podría acabar sent algo mes que la meva millor amiga.
