LA XIQUETA QUE VOLÍA APRENDRE.

LA XIQUETA QUE VOLIA APRENDRE.

Hola xiquets i xiquetes, sóc Alex, una xiqueta de deu anys a la qui l'agrada aprendre-ho tot. Alguns companys es fiquen amb mi per què en lloc de jugar a la pilota, sempre estic llegint. El meu nom ve d'Alessandra, la meua mare és de València, però el meu pare és anglès, aleshores parle castellà, valencià i anglès. Massa per a una xicona de la meua edat!.

   Quan estem a València, tot el món em crida Alex, però l'àvia que viu a Londres m'anomena Shasha i a mi m'agrada molt, Shasha sona tant bé, tant principesc!. Moltes vegades he triat a ser anomenada Shasha aquí, però els meus companys i profes no volen, el troben difícil.

   Com ja he dit, sóc fan de la cultura, conec València tant bé com Londres. I no me refereix a saber passejar o  on estàn les tendes de moda, no. A València el que més m'agrada es passejar pel Carme, veient com els futurs actors i molta gent amb dotes artístiques, mostren el que saben fer. I el que més em fascina es la font que hi ha davant la Verge, sabeu que representa les sis sèquies que hi havia en el passat?, cada sèquia passava per davall d'una porta, ja que València era una ciutat medieval, envoltada per un mur que la protegia de possibles atacs. A les nou de la nit es tancaven les portes i ningú podia entrar, d'aquest fet ve el dit "Quedar-se a la lluna de València", ja, ja, ja, els meus companys no ho saben, i vosaltres?.

   Cada dissabte per la vesprada els pares em porten al meu lloc favorit, la Ciutat de les Arts i les Ciències, estic fent un àlbum de fotos amb tots els crepuscles, m'encanta veure com es fa de nit. Els diumenges anem a altre lloc perfecte per a veure el vespre, l'Albufera, es preciós, no tinc paraules per a descriure-ho. I si sóc bona, em porten a passejar en barca, com que sóc bona sempre, doncs sempre anem en barca i així puc veure els animalets que viuen allí. A més puc veure les barraques i en el meu cap, guardo les imatges i després faig dibuixos.

   Jo estudi a un col·legi que està a prop dels Vivers, com la mare i el pare arriben tard de treballar, sempre tinc temps a l'eixida de classe d'anar allí, vora els ànecs, a llegir. De vegades, també vaig a veure els Jardins de Monforte, tinc moltes fotos, de les plantes, dels llocs més bonics, de parelles que passegen i es besen sota els arbres, dels xiquets que corren gaudint de l'aire fresc, dels iaios que es senten als bancs. Ja tinc uns quants amics, em compten com era la vida a València quan eren joves, sobretot em compten coses del tramvia. Després de la guerra anaven en ell a la Malvarrosa, o els més valents s'atrevien a anar a pobles cercans, com la Pobla de Farnals, Sagunt, Sogorb, molts d'ells trobaren l'amor de la seva vida en aquestos pobles.

   I quan torno a casa, em pare als ponts de la ciutat i miro a un costat i a l'altre, gaudeixo de les vistes, amb la meua ullera de llarga vista, la qual me la va regalar l'avi Zack, i puc veure tota la ciutat al meu voltant, i puc recordar els meus dies a Londres, quan gaudeixo de les vistes que et dona el London Eye, quan pots veure el Big Ben, les Cases del Parlament, l'Abadia de Westminster i amb sort, el London Tower Bridge, el meu pont favorit. Us compte una cosa d'aquest pont? Si tens la sort de passar just quan s'està alçant, tindràs bona sort.

   I aquí acabo amb la meua historia de com la cultura forma part de la meua vida i convido a tots a aprendre a gaudir de la nostra preciosa ciutat, la qual té més a comptar del que nosaltres mateixos ens creuem. Jo ara vos deixo, em vaig a la FNAC a comprar un llibre de l'historia de València i de pas, una guia turística per a poder conèixerde de cap a cua la meua ciutat. Adéu! Ens veiem prompte!