Es dirigia cap a la cuina. Les passes ja anaven bé. Hi havia una taula allargada de fusta en el que es senta en dues persones: la seva mare i son pare, que per cert, portava bigot i barba, quin ensurt. Vestia amb un traje amb corbata roja, i sa mare portava un vestut verd oscur.
- Avui està molt abobat este xiquet- va dir la mare mentre devorava galetes de xocolata -.
- Ja vec, ja vec - respongué el pare mentres fullejava el diari -.
- Hola, - va dir el nou Andy - que puc menjar?
Notava que tenia fam, no sabia que menjaven els humans molt bé així que es va deixar portar.
- A la nevera tens llet - va dir la mare -.
Ara la pregunta era: on era la nevera? Es va aproximar a un aparell blanc amb una ansa i el va obrir.
- Que fas obrint el forn? - se sorprengué el pare - la nevera es més gran - s'en ria -.
No havia tingut sort, però gràcies a aquesta nova pista podia saber que era. Va anar decidit i en obrir un airet fresc li va arrivar al rostre. Era un conjunt de colors i formes repartides en varies safates. Fins que va vore un prisma blanc on posava escrit: "Leche Pascual". Va pensar que podia ser això. Aixina que el va agafar s'en va anqr a la taula, es va sentar en cura i va abocar aquest nou liquid en un recipient amb motius florals. Era molt blanc, molt blanc. El va reomplir i el va tastar. Era un nou sabor un nou mon.
- Agafa " Cookies" - digué la mare amb la boca plena -.
Va observar la caixa on senyalava. Posava "cookies 0.0%". Va agafar una i va necessitar força de dents per a trencarla. També sabia diferent, dolç dolç. Entre galetes i llet va acabar l'àpat.
- Va, que et porte a la parada - va dir el pare alçant-se -.
Va alçar-se al mateix temps i el va seguir fins a l'entrada.
- Va! Canvia't. - va exclamar-.
Incomprengut, es va dirigir al dormitori i va observar la roba que es trobava plegada sobre el seu llit. Poc a poc va aconseguir vestir-se i es va anar caminant fins a l'entrada, on es va penjar una pesada motxilla blava.
- Ja estic preparat! - va dir gens segur-.
Sabia que fora anava a ser un nou mon on es trobaria moltes dificultats però l'única manera d'afrontar-les era estan preparat.
- Va, anem.
I pare humano i fill no es sap ben bé que van creuar la porta.
YOU ARE READING
Una Formiga Especial, Molt Especial.
פנטזיהAntie era una formiga, simplement una formiga. Cos negre, sis potes i unes antenes esquelètiques. Totes les formigues eren iguals, com les llaunes de cocacola al eixir de la fàbrica o com les sabates de una gran sabateria. Durant els primers cinc...
