Una Formiga Especial, Molt Especial.

Una formiga normal

- Va, Antie a alçarse. Que tens que anar a l'institut.- Li deia MrsMariant, la dona del orfanat de formigues mentres li llevava el cubrellit de fulles seques-.
- ‎Ara vaig- va respondre Antie amb els ulls mig oberts mentres Mariant s'allunyava.
Antie es va aixecar, i va observar l'habitació. Dormia amb cinc formigues més. El que dormia a la seva dreta era Anton, era el seu millor amic, ho feien tot junts. Els seus pares van ser destinats a un altre formiguer i com Anton era molt petit no podia ser traslladat i el van deixar a MrsMariant. A la seva dreta es trobava Antilo, una formiga un poc empollona, sempre traia dèus, però tambe era molt amigable i graciós. Els seus pares es van morir per una intoxicació alimenticia. Al final de la habitació, al costat de la porta dormien Peliant i Poliant, dos formigues mascle bessones. Sempre anaven units, no els podies veure mai separats. Només parlaven entre ells, eren prou tancats. Els seus pares eren alts executius de la casa real de les formigues i no els podien cuidar.
‎ Tots cinc es van alçar, van fer el seu llit, i van anar al menjador a desdejunar.
‎ Uns repartidors reals repartien tots els matins menjar per tot el formiguer. El que donaven a cada lloc els tenia que servir per a menjar durant tot el dia. El que repartien a l'orfanat era una simple fulleta de falguera. Era el menjar més barat ja que cada branca de una falguera donava milers i milers de fulles.
‎ -Una altra volta fulla de falguera! -exclamava Peliant- els meus pares em van dir una vegada que per a nadal inclús menjaven pètals de roses!
‎- Ja!-contestà Poliant- i avellanes senceres.
‎- No vos queixeu i mengeu.- respongué MrsMariant-.
  A l'altra banda de la taula seien Antie, Anton, Antilo. Anton xarrava dels repartidors reals. Que de major li agradaria ser un d'ells.
  ‎ - Seria super guai, ser repartidor reial.
  ‎- Ja, però es molt dificil-argumentava Antilo- et fan aprendre't tots els forats del formiguer, jo crec que en eixe examen seria l'únic que suspendria.
  ‎- El que està clar, -raonava Antie- es que es un feina de molt de privilegi. Però, tu, Anton, pots ser el que vullgues.
  ‎- Gràcies, amic.
  ‎ Davant d'aquests xiquets famolencs, la fulla de falguera, s'esgotà en qüestió de minuts. Van tornar a l'habitació a preparar-se les motxilles. Antilo comentava que avui tenien una carrera en educació física. Tenien que correr 20min sense parar. Educació física era una de les assignatures més importants ja que, per a ser buscador d'aliments, hi tenies que tindre una bona velocitat i força per a poder transportar aliments.
  ‎Al acabar, MrsMariant ja els esperava a la porta per a acompanyar-los a la escola.
  ‎-Recordeu que avui celebrem la fundació d'aquesta colonia ja fa 50 anys -digué MrsMariant- Aixina que aquesta tarde anirem a la fira d'atraccions.
  ‎-Si!-exclamaren tots simultaneament-.
  -‎I per a cerebrar-ho tenim que correr 20min- es va queixar Poliant-.
Van anar tots pegats a MrsMariant, fins a l'escola. Van pujar 4 pisos, van girar a la esquerra, van baixar-ne 10, van girar a la dreta, i ja estaven a la porta de l'escola. Eixa era precisament la raó per la qual MrsMariant els acompanyava, per no perdre's. Igualment, cada 20 cm sempre hi havia una paraeta on una formiga amb planòl ajudava a les formigues que es perdien, ja que la perdua era fàcil.
‎ Els carrers estaven sent decorats amb banderetes, cartells i senyals que indicaven cap a on es trobava la fira. Formigues amb escales penjaven totes aquestes coses per al gran dia, el dia de la fundació.
‎- Quam acaveu l'escola, aneu directament a la fira seguint les senyals-digué MrsMariant- ja vos roplegare de la fira cap a l'orfanat.
‎-Ok!- digueren tots.
‎ I van entrar cap a dins de l'escola.

  ‎