Inesperables

1. La Pobla

En un matí plujós en un petit poble de la Cerdanya, d'aquests en els que tots es coneixen entre ells, d'aquests en els que els secrets no existeixen, ja que es impossible guardar-los. La majoria de la gent d'aquell poble era gent gran, la qual cosa feia que el Nico i la Nathalia s'aborrissin molt, fins que un dia va arribar l'Alejo, un noi curiós i apassionat que canviaria la vida d'aquell poble com ningú ho havia aconseguit abans. Van ser uns anys perfectes pels tres joves, es passaven el dia ballant, cantant, rient en una casa de fusta que hi havia al costat d'un riu de pel·lícula, tot era perfecte fins que un dia va arribar el Bernat, un noi que faria canviar els pensaments i opinions dels tres joves. Els van convidar a la cabana, ja que sinó s'avorriria tot el dia al poble. Quan van arribar el convidat es va donar compte d'un detall que era evident, el Nico i l'Alejo estaven enamorats de la mateixa noia, la Nathalia. Van anar passant els dies i l'Alejo s'anava donant compte de que el Bernat no es movia del seu costat, una nit van decidir quedar-se a dormir a la casa del bosc i fer una barbacoa. Quan va haver acabat la barbacoa el Bernat li va dir al'Alejo: "Vens al riu? Vull ensenyar-te una cosa que vist aquest matí al riu...". L'Alejo, tot i saber les intencions del seu amic, va acceptar la proposta. A mig camí el Bernat el va agafar de la mà i l'Alejo es va posar tens, el va mirar als ulls, va mirar la mà i va fer com si res i va seguir el camí agafats de la mà. Al arribar al riu el Barnat va treure unes mantes sobre la sorra i el va convidar a seure, ell va acceptar. Van estar uns segons incomodes, però de manera imprevista l'Alejo es va girar i el va besar com mai ho havia fet a una noia, i el Bernat el va allargar amb passió. Mentres els dos nois estaven al riu, la Nathalia i el Nico estaven parlant a la cabana, més concretament, al sofà tou i, com era d'esperar, van acabar fent l'amor al mateix sofà, però la Nathalia va notar que no es sentia molt bé, pensava que no era el que li agradava realment. Al matí següent, qua el Bernat i l'Alejo es van despertar a la vora del riu, van decidir vestir-se i tornar a la cabana. Havia sigut la millor nit de la seva vida, pensava l'Alejo.