Clara Parks

El guia

La Clara caminava xafant-li els talons al desconegut amb pas insegur. Però, de cop, un cotxe va passar tan a prop d'ella que quasi la xafa. Pel fet de que aquests no feien gens de soroll, la noia no havia detectat la seva presència. El vehicle havia parat a pocs metres d'ella amb el conductor disculpant-se movent els braços de manera descontrolada.

Acceptant la disculpa, la Clara va moure el cap i es va limitar a continuar el seu camí, però es va adonar que l'home al que seguia havia desaparegut. Es va adonar, doncs, que s'havia quedat sola en aquell món desconegut, altre cop.

Observava el seu voltant, esperant alguna senyal del misteriós senyor. Però aquest semblava haver-se evaporat. Li va cridar l'atenció, exageradament, una dona que agafava un dispositiu mòbil. Aquest tenia una forma mal·leable i, com que l'envoltava amb dos dits, havia adoptat la forma d'un vuit. La senyora va lliscar el dit per damunt la pantalla, cap amunt, i d'aquesta va sortir disparat una cadira de fusta i, tot seguit, una taula amb calaixos. Sorpresa, es va acostar a la dona i li va preguntar:

-Perdoni, em pot explicar com funciona? -Va dir amb una veu dolça. Aquesta va contestar-li amb les celles arrufades, estranyada perquè una noieta de la seva edat no sapigués què era. -És que me'n volia demanar un pel meu aniversari... I volia triar el més adequat i amb més utilitats.

-Ah, d'acord. Doncs mira aquest model és d'última generació. Fa poc que me l'he comprat, saps? -Va respondre-li, satisfeta de la seva última adquisició. -Saps que a vegades et deixes alguna cosa a casa, ja sigui per a l'escola o per a la feina? Doncs bé, aquest últim model et permet enviar coses a través de missatges i fer-los aparèixer aquí, davant teu. Què et sembla?

-Oh, genial. Moltíssimes gràcies. Ara mateix vaig a comunicar-ho a la meva mare. Per cert, quina marca és? -Va dir la Clara, senyalant l'aparell.

-Nuntius. -es va afanyar a afegir la senyora, somrient.

La Clara va assentir i va seguir caminant en la mateixa direcció que pensava que havia anat l'home.

Pel camí, observava tots i cada un dels frondosos arbres que adornaven els carrers. Tots tenien una forma única i diferent de les fulles.

Es va acostar a un i va agafar una fulla, sense arrancar-la. L'observava de ben a prop. Tenia una forma a les que estava acostumada a veure, amb la part de baix rodona i ampla i disminuint la mida acabant en punxa. Pels costats, estava adornada amb tot de punxes petites que la Clara pensava que eren verinoses.

Finalment, va arribar fins a un edifici on, a dalt de tot, hi havia un cartell enorme que hi deia "Ducit", tal i com es deia l'home al que estava buscant. Però va quedar-se allí, palplantada, sense saber si entrar o no.

-Reina! Puja aquí dalt, ràpid. Pensava que t'havia perdut el bon home del meu director. -Va dir amigablement una dona que portava unes ulleres de pasta negres que emmascaraven uns ulls grisos, preciosos, semblants als de l'Alex. De cop i volta, la Clara se'n va recordar, de l'Alex, i d'en Quim també. Què devien estar fent en aquell moment?

Però un toc a l'espatlla de la guarda de seguretat de l'edifici la va treure dels seus pensaments. La dona, que era rossa, la va convidar a passar.

-Per aquelles escales, m'han comunicat que vens a veure al senyor Ducit, no és així? -Li va dir amb un somriure. La Clara va assentir, de manera que va afegir -Doncs quan arribis a dalt, gira a la dreta, agafa la segona porta i travessa un passadís llarg fins al final. Tot seguit, gira a la dreta i després a l'esquerra, agafa les escales de la dreta i puja. Arribaràs a...

-Perdoni, li faria res acompanyar-m'hi? Això de les direccions no se'm dóna gaire bé. Semblo una brúixola sense nord! -Va interrompre-la tímidament la Clara.

-I ara! Acompanya'm. -Va afegir la dona. -Crida'm com tu vulguis, però el meu nom és Praesidium.

-Jo em dic Clara, Praesidium. -Va afanyar-se a dir la noia.

Van pujar les escales anomenades anteriorment, fent-se-li eternes a la Clara. Van recórrer diferents passadissos adornats amb tota mena de treballadors, des de senyors i senyores que netejaven fins als caps més honrats i exitosos, cosa que va sorprendre a l'adolescent.

-Hem arribat. -Va dir Praesidium, després d'una estona de caminar. I, tot seguit, va obrir la porta deixant pas a la Clara per a que passés a l'habitació següent.