Era una nit de Castanyada normal com totes, no era res especial. Els meus amics havien anat a buscar llaminadures, trucant de porta en porta a les cases. No estava especialment animat. Els meus pares estaven de vacances a Belgrad i el meu germà gran havia sortit de festa i no tornaria fins l'endemà perquè es quedava a dormir a casa d'uns amics.
Assentat al sofà és quan va començar tot estava menjant panellets. Vaig sentir com una mà freda i invisible em pujava per l'esquena mentre mirava una pel·lícula de terror sol a casa. No vaig gosar moure'm. Estava aterrit. De sobte la mà invisible va començar a tocar-me els cabells i vaig sortir corrents cap a la meva habitació. Allà vaig pensar què era el millor per fer en una situació com aquella. Uns cops van ressonar per la meva habitació. Algú estava trucant.
En un impuls intuïtiu vaig obrir la finestra i vaig saltar quan tot just algú estava obrint la porta. Vaig caure de ple al terra, em va fer un mal l'espinada que encara em dura avui en dia. Llavorss és quan m'en vaig adonar. El carrer estava ple d'éssers sobrehumans: Zombis, fantasmes, homes llop...
De cop un fantasma em va veure allà al terra, i tot i el mal que em feia tota l'esquena vaig arrencar a correr.
El fantasma (o més ben dit la fantasma) em va començar a perseguir fins arribar a un bosc. No vaig voler quedar-me gaire estona més quiet i vaig continuar corrent. Quan vaig tornar a parar em trobava davant d'una casa abandonada. Les finestres estaven tapiades per fustes i la porta estava entreoberta. Vaig veure la fantasma al final del camí quan vaig girar el cap, així que vaig decidir entrar a la casa. Va ser un gran error. Només entrar vaig tancar la porta. Estava en un rebedor poc il·luminat i amb un quadre bastant gran penjat a la paret dreta. El personatge pintat al quadre vaig suposar que era l'antic propietari de la casa. Just davant meu s'obria un passadís que des del meu punt era interminable i a la dreta una porta que portava a una estancia que s'assemblava a una sala d'estar. Vaig tornar a mirar el quadre, però el personatge pintat havia desaparegut. Només quedava una tela buida. Em vaig començar a espantar. No podia ser veritat. Vaig girar a poc a poc el cap en direcció al passadís i uns metres més enllà hi havia el personatge del quadre. Era de carn i ossos i la roba que portava estava una mica deteriorada. Vaig entrar a la sala de estar terroritzat. Vaig deixa anar un sospir quan vaig tancar la porta. Però no estava sol. HI havia algú més al menjador. Era una rèplica exacta de mi, però en fantasma. Vaig començar a marejar-me. Vaig caure rodó al terra i no vaig tornar a aixecar-me. Havia perdut els sentits i el meu fantasma acostant-se a mi.
De sobte em vaig despertar al llit. Vaig mirar el rellotge, eren les sis del matí. Encara era el trenta-u d'octubre. Avui era la castanyada. Va passar el dia i a la tarda quan els meus amics em van preguntar si volia anar a buscar llaminadures els vaig dir que si, Espantat perquè no volia que es complís el meu somni.
Йой! Нажаль, це зображення не відповідає нашим правилам. Щоб продовжити публікацію, будь ласка, видаліть його або завантажте інше.
