El destí dels altres

3ª. La destrucció d'en Ryoga.

3ª. La destrucció d'en Ryoga.

.

.

Néixer, créixer, estimar, tenir descendència ... i finalment morir. Tot això significava viure i en Ryoga havia afegit a això gaudir i aprofitar-se. No sàvia quan tot havia canviat, ell sempre havia estat un bon noi, encara que tímid. Mai s'havia aprofitat de ningú ... però, des que sobre ell va caure la maledicció de porquet ofegat, havia començat a canviar.

Va començar a aprofitar-se del seu cos maleït per satisfer els seus desitjos ocults. Gràcies al seu cos de porquet podia menjar, o dormir amb la promesa del seu rival i alhora venjar-se d'aquest. I no només dormir si no veure-la com es canviava de roba, només no gosava ficar-se amb ella al bany, això podia portar- li problemes, si li queia aigua calenta.

Alhora, amb això podia venjar-se d' en Ranma, provocant-gelosia i fent que l'Akane es barallés amb ell, quan en Ranma intentava separar el porquet de la seva novia. Encara que en Ranma més d'una vegada s'havia venjat, encara que això també li portava problemes a en Ranma amb l'Akane.

Però, l'Akane no era l'única noia amb qui compartia llit i menjar, estava també la seva pròpia núvia, l' Akari Unryu. Però aquestes dues noies ja no eren les úniques. Gràcies al pèssim sentit d'orientació de el noi, sempre caminava perdut per tot el país. i en cada ciutat trobava a algú que ho alimentava, algú amb qui compartir llit, encara que fos convertit en porc.

Allà on fos sempre trobava a una noia que en tenia cura com la seva mascota i l'alimentava i amb qui dormia a la nit. En Ryoga com porquet tenia moltes dones i molts noms diferents. I si al principi només va ser l' Akane, ara a cada lloc que arribava hi havia una noia de la qual ... aprofitar-se!

Si, ¡aprofitar- se! Era el que una part dels seus pensaments li deien que feia, però ...

-No és aprofitar- se - es deia ell- no tinc la culpa de ser tan adorable com porquet i que les pobres noies es quedin encantades amb tenir una mascota tan maca com jo.

No reconeixia que s'havia tornat un aprofitat que gaudia de la innocència dels altres i si a part podia gaudir veient de com les noies es canviaven davant seu. Però ell a això no ho deia aprofitar-se.

Sabia que en Ranma no opinava igual que ell. Que a aquest noi no li hagués agradat gens saber que a cada ciutat tenia una Akane, o més d" una, que en tenia cura. Si en Ranma ho hagués sabut ... s'hagués espantat i li hagués donat una pallissa. En Ranma era tan tirat a l'antiga, tan conservador, ni tan sols era capaç d'espiar a l'Akane quan es canviava, en Ranma era un idiota!

Acabava de deixar la casa de l'Ayumi, una noia esvelta, amb bones malucs. Un bust per treure l'alè. Unes malucs impressionants, i un cul que uf! ... tenia millor figura que la Shampoo, i això deia molt. Encara l'Ayumi era una mica pervertida, però era també una excel·lent cuinera, millor que l' Ukyo, encara que no tan bona com la Kasumi. Estava transformat en porquet, s'havia adonat que amb aquesta aparença aconseguia més beneficis que sent home.

Si tenia sort podia arribar a casa de la Sayaka, com totes les noies de les que era mascota tenia unes mesures impressionants i era guapíssima, i la seva mare era una excel·lent cuinera.

Ser un maleït era genial, al seu interior agraïa no haver tingut la cura per la seva maledicció. Qui volia una cura quan podia ser la mascota de centenars de noies que ho cuidaren i alimentaven?

Encara que no anava a negar-ho, l'Akane i l'Akari eren les seves preferides. Eren les seves deesses i totes les altres eren el seu harem. En Ryoga va riure amb aquest pensament, no es va adonar, ni admetria, que s'havia tornat una pervertit, un degenerat i encara més masclista del que ell pensava que ho era Ranma. Per a ell, el masclista i degenerat era en Ranma. La forma que aquest "efeminat" tractava a l'Akane demostrava que no se la mereixia. Val que aquest idiota sempre la cuidés, la vigilés, s'arrisqués seva vida per ella ... però això no demostrava res ... en Ranma era un idiota que no sabia com tractar a una dona. Si fos per ell ...