El destí dels altres

2º. Re inventar-se

2º. Re inventar-se.

.

Al parc, assegut en banc, sol i trist estava el jove. Novament la Shampoo, li havia cridat i insultat. De nou la vella mòmia li havia donat amb el bastó i llançat fora del restaurant.

Aquest cop la culpa no va ser seva, sinó de la Shampoo. La jove es va equivocar en una recepta i li va donar la culpa al jove, i aquest es va posar les ires de la vella. Davant el riure cínica de la jove, burlant-se d´ en Mousse sabent-ho innocent. Sempre igual, sempre que la noia s'equivocava li tirava la culpa a ell, i era castigat. No comprenia per que, ell l'estimava i ella ho menyspreava. Per que la Cologne la tenia per un esclau, aquesta bruixa sempre pensant que era la seva propietària.

- "Sense mi i la meva neta no series ningú" - li repetia sense parar la vella quan el jove es rebel·lava. I la dona afegia amb supèrbia i arrogància- "la tribu de les amazones no seria ningú sense el meu clan, em deuen la seva existència" - i reia. en Mousse sabia que no era cert, la tribu existia perquè havia centenars d'amazones molt capacitades, que lluitaven cada dia per seguir endavant. Aquesta matriarca solia apoderar-se dels triomfs de les altres, era per aquests robatoris que era una de les matriarques principals. Aquesta arrogància algun dia li costaria cara a la Cologne.

No aguantava més que el tractessin com a un inútil, com a un ximple, com a un esclau. Que quan hi hagués alguna cosa que fallés, ell sempre era el culpable, tingués la culpa ... o no. Sent ell que treia al Neko Hanten endavant. La Cologne i la Shampoo, sempre estaven fora maquinant inútilment atrapar a en Ranma , el que no sabien que aquest noi havia estat ja atrapat per l´Akane, i està no ho deixaria anar, ni en Ranma es deixaria deixar anar.

Es penedia d'haver anat al Japó, d'haver seguit a aquesta dona sense cor, no havia d'haver sortit de la Xina. Si s'havia d'haver anat del llogaret, però no per seguir a la Shampoo, si no a la recerca d'un futur millor i més digne que el que li oferia un llogaret ancorada en el passat

Sospir, la seva vida havia estat un infern des de petit va conèixer a la insuportable i creguda neta de la cruel i super valorada la Cologne.

Des de molt nen li havia agradat xampú, però aquesta mai li va fer gens de cas. ¡El jove havia demanat una batalla amb l'amazona, però Només tenien tres anys! Durant anys el jove va demanar una revenja, però l'orgullosa Shampoo i el seu insuportable besàvia es van negar a donar-, Com que és miop el consideraven un ésser inferior.

El jove va acudir al Consell de matriarques, i els va demanar una revenja ... però la Cologne veto aquesta proposta i el jove no va poder recórrer.

Amb el pas dels anys el jove va adquirir destresa i habilitat, però no mai va ser suficient bo per la Cologne. Que semblava voler un Airen millor, i aquest va ser en Ranma .

Mousse es va enfrontar varies vegades al jove Saotome, i va descobrir dues coses. El seu rival era superior a ell. I dos el cor d'aquest jove ja tenia propietària, i no era ni seria la Shampoo. Es va donar compte en Jusenkyo, com allà en Ranma es va preocupar per la seva promesa oficial, com mai ho faria per la Shampoo.

Des d'aquest moment les coses van anar a pitjor per a ell. Tant la mòmia com la seva neta el van començar a tractar encara pitjor. D'alguna manera ho veien un impediment per aconseguir els seus fins, és a dir a en Ranma . Les dues dones feien plans per separar als dos promesos. Plans que sempre fracassaven i a qui culpaven era a ell.

L'havien amenaçat que si tornaven a fracassar farien amb ell ànec a la taronja. En Mousse va veure que ja tot se n'anava a anar en orris i va decidir sortir mentre aquestes dues dones posaven en marxa el seu pla, però abans de sortir, la Shampoo va tenir una fallada en un dinar i ell es va posar les culpes i la Cologne el va fer fora del restaurant. Les dues dones tornarien a fracassar en el seu pla d'aconseguir a en Ranma . Però aquesta vegada seria especial, per que havien acudit les grans matriarques a veure el triomf de la Shampoo. Quan fracassés aquest pla no podien culpar, però aquestes dues dones trobarien una forma de pagar el seu nou fracàs amb ell.