On comença el teu afluent desemboco jo

KAMAL

En Kamal va arribar a l'altra part, a la sagrada Varanasi. Quan va desembarcar va deixar que l'embarcació que havia "manllevat" tornés amb el corrent del riu cap al seu amo. La gent se'l mirava de manera estranya. 

Tots sabien que havia vingut de l'altra zona. 

Potser era el primer a fer-ho en anys. 

O el primer a fer-ho sota la llum del sol. 

Va intentar apropar-se a un home amb els seus fills per demanar-li un lloc per dormir. L'home va titubejar i prement agafada la mà dels fills amb força se'n va allunyar. Era obvi que la gent l'evitava, que la gent rumorejava en veure'l: "Un habitant de l'altra banda del riu, una bèstia ha vingut". 

Ell sabia que no tenien molt bon concepte d'ells, però pensava que serien bons amb un jove que ha fugit d'allà. Una hora va passar i gairebé tots als carrers principals sabien qui era i el tractaven com a porqueria. Les llàgrimes amenaçaven de sortir d'aquells ulls que van arribar brillants a una nova terra per a buscar oportunitats. Tots el negaven. Tots els allotjaments eren plens; era època de pelegrinatge. La gent venia de lluny a netejar-se dels seus pecats a les aigües del riu Ganges. En Kamal no tenia cap altre remei que dormir al carrer. 

"Els homes no ploren" es deia mentre sanglotava. Potser a les fosques no el reconeixerien i algun individu misericordiós l'acolliria. 

Potser...

Va arribar la nit... I el fred. En Kamal volia tornar amb la seva mare, sopar arròs, passejar amb els seus amics, riure una mica... Però aquella ciutat l'asfixiava, i ell sabia que per a aconseguir els teus objectius has de sacrificar molt. Els seus pares i germans potser estaven preocupats. Tots ells sabien on era ell, però ningú donava suport a la seva decisió. En Kamal sabia que algun dia tornaria a casa i els diria "Mama, papa, he tingut èxit".

Aquests pensaments es van veure pausats quan en el silenci i l'obscuritat de la nit unes llanternes se li van apropar. Tres homes parlaven d'ell i se'l miraven, però no els va poder entendre perquè tot i ser indis, parlaven un altre dialecte. El van agafar, li van donar un abric i d'alguna manera li van dir que els seguís. Pel camí va començar a sentir-se segur sobre la seva decisió. Aquests homes havien sigut els primers a tractar-lo bé. Potser aquí seria quan començaria la seva aventura. 

Van arribar fins a un gran cotxe-gegant blanc. En Kamal va obrir la boca de pam a pam en veure el que s'amagava al maleter d'aquest gran cotxe-gegant. 

------------------

cotxe-gegant: vol dir camió