Una poma.
Avui només he menjat una poma.
No tenia gana.
Tampoc tinc ganes d'escriure en aquest diari, no m'ajuda. Ningú m'ajuda, no ho volen fer. Tothom em pregunta que si em trobo bé o que si necessito alguna cosa però ho fan per cortesia i no perquè em vulguin ajudar. Estic bé, de veritat.
Potser no.
Em fa por menjar, he tapat els miralls de la meva habitació i em dutxo amb la llum tancada. Fa setmanes que no tinc energia i els meus amics m'han deixat de banda.
Aquest diari no m'ajuda.
Em fa pensar i no m'agrada pensar, sempre estic pensant coses dolentes de mi i dels altres.
Ja no vull escriure més.
ESTÀS LLEGINT
Galetes de xocolata
Short StoryEl diari d'una nena d'11 anys. Avís: no apte per persones sensibles // mencions enfermetats mentals
