8

6 3 0
                                    

Estirada al seu llit, escolta la Dua Lipa, la seva cantant preferida. Tot just ha començat a escoltar el disc de Dua Lipa: Deluxe, fins ara només havia sentit el Future Nostalgia, el disc que va treure el 2020. Li agrada molt, però l'ha escoltat tants cops que vol provar un àlbum diferent. Sent alguna cosa, però no li fa massa cas, no importa. Continua escoltant música fins que sent que el soroll es repeteix. Estranyada, es treu els auriculars. Ah, és el timbre. Ha d'anar a obrir, cosa que li fa molta mandra, però a casa seva no hi ha ningú més. Baixa les escales, tot tararejant Be the one, i obre la porta. Qui deu ser?

– Felicitats!!!

– Però, que feu aquí??

Són l'Àlex, l'Òscar i la Joana, una noia amb qui han estat parlant últimament. Tots tres somriuen, el somriure de l'Òscar, una mica més apagat.

– Que no ho has sentit? Felicitats!! – diu l'Àlex, que s'apropa i li fa una abraçada –. Et pensaves que ens perdríem el primer dia de vacances i aniversari de la nostra amiga?

– A veure – replica la Diana –, tècnicament no és el primer dia de vacances, no és el meu aniversari i... – mira l'Àlex, estrenyent els ulls en una línia fina, en un intent de fer por, o de semblar enfadada –. Jo no soc la teva amiga.

– Uau, això t'ha molestat, eh? – contesta ell, divertit –. D'acord, ho reconec. Només és la primera tarda abans de les vacances, demà és el teu aniversari i tu ets la meva nòvia. Contenta?

– No – Replica ella, i li fa un petó. Tots dos s'obliden per uns instants de la presència dels seus dos amics, que darrere seu fan gestos de vomitar.

– Ei, que si ho arribo a saber, em porto algú, eh? – es burla la Joana –. Que el pobre Òscar i jo ens sentim una mica desplaçats, no trobeu?

Per algun motiu, el noi es mostra una mica molest, gira la cara perquè no se'l vegi. La Diana, sense adonar-se'n, es separa de l'Àlex, li cremen les galtes.

– I doncs, què heu vingut a fer, exactament?

– Uau, tu no perds el temps, eh? – diu l'Àlex –. Ho reconec, tenim un motiu molt important per venir aquí, t'han escollit per a una missió ultrasecreta de l'FBI i t'hi has de presentar demà a les vuit del matí.

– Pots deixar-te de burlar de mi?? – fa una cara de «pobra nena trista i enfadada» –. El meu nòvio es riu de mi. Que trista, la meva vida...

– El que volia dir l'Àlex – intervé la Joana – és que la meva cosina organitza una festa, i, òbviament, ens hi ha convidat. Ens recull en cotxe d'aquí a – mira el rellotge – una hora i quart. Nois, teniu una hora per a canviar-vos. Us esperem aquí.

– Què??? Soc el seu xicot!!

– Tal com ho sents. Adeu.

***

– Joana, no em queda bé aquest conjunt. No puc anar així, soc rossa, queda fatal!

Sobre el seu llit hi ha una pila de faldilles, tops, jaquetes texanes i vestits que la noia ha descartat.

– Posa't qualsevol cosa. Tot li agradarà!

La Diana, però, no hi està d'acord. Li repeteix a la seva amiga els arguments que ja ha dit uns quants cops en l'hora que fa que es prova modelets: és la seva primera festa amb el seu xicot, a part que és el seu aniversari! Ha de ser perfecte.

– Mira – la Joana mira a la Diana, i li ensenya un vestit –, aquest és perfecte, et queda genial! Et ressalta el blau dels ulls, i combina molt bé amb aquestes sabates.

Vull estar amb tuWhere stories live. Discover now