Vull estar amb tu

4

S'està tornant boja. Necessita veure'l! Però ha pres una decisió, i la respectarà... Segurament. Mentrestant, toca estar pendent de si dona algun senyal de vida. Baixa al menjador, on hi ha la tele encesa. S'ha escapat de la presó, diuen a les notícies, un home jutjat per a assetjar una noia de divuit anys per les xarxes socials i, finalment, anar-la a veure a casa seva i violar-la. Se l'està buscant per la zona de... S'ha acabat. Per què tot son males notícies? No pot més, ha de fer alguna cosa. Però, què hi pot fer?

***

- Aquest t'agrada? - assenyala un peluix gegant, verd i lleig, i la seva germana fa que no amb el cap -. I aquest?

- Tampoc!!

- Però tu quin vols? No t'agrada cap!

- És que tu no saps el que m'agrada. No vull monstruets!!

- I què vols? - respon, exasperada. No pot ser tan complicat! -. Gossets? Gatets? Frikades d'anime?

- No!! Vull una joprincesadepeluix!!

Espera, què?

- Una... Què?

- Una joprincesadepeluix!! Una joprincesa!!

- I què coi és això?

La Rita la mira.

- De debò que no saps què és una joprincesa? - La mira, amb tota la cara de desdeny absolut que aconsegueix reunir.

- Es clar que no! Què és?

- Et fan un peluix d'un dibuix de la teva cara en una princesa!! Amb intel·ligència artificial, que és una senyora que ho pot fer tot!!

- Vols un peluix de tu mateixa?

La nena assenteix. Per i ho comprèn!

- He vist que hi ha una parada de joprinceses allà!! - assenyala amb el dit -. Si us plau, en vull una!!

Arriben a la parada, la Rita, corrents, la Diana, sense saber què coi hi fa, allà.

- Bon dia, volem una joprincesa d'aquesta nena d'aquí.

- Vols una joprincesa?

- Sí, m'agraden molt!

- Molt bé. Et fem una foto? - mira a la Diana -. Seran vuitanta euros amb vint cèntims.

- Què??! Mmm... Rita, ves a comprar unes llaminadures a la màquina, d'acord. Té, dos euros - torna a mirar a la dependenta -. Com que vuitanta euros??

- És el preu. Em sap greu, però ja estem fent el peluix, i...

- No, no, no. Jo no pago vuitanta euros per un estúpid peluix - protesta, i llavors el veu -. Setanta... I em sap greu, però me n'he d'anar.

Agafa el peluix, i va cap a ell. Fa dies que amb prou feines parlen... Ha d'aprofitar i xerrar amb ell. Li dona el peluix a la Rita, que marxa... Vaig amb ella? No, això és més important, es diu, li ha de donar prioritat.

- Hola, Òscar.

***

Fa quatre mesos, quan la Maia encara surt amb l'Òscar.

La seva amiga entra a la classe, i tots els nois la miren. No li estranya, té un cos espectacular. No només és guapa de cara, sinó que és prima i àgil, i té molt de pit. No li estranya que tothom vulgui estar amb ella, tot i que la noia ja està reservada: té parella, fa mesos que surten, i la seva relació va perfectament. Però això fa que l'Aran la majoria de vegades se senti força ignorada, sobretot quan parlen amb nois i ells només miren a la Maia. I últimament la situació ha empitjorat. No entén com pot haver passat, no entén per què cada vegada que la seva amiga i el seu nòvio es besen sent una punxada al pit. Només té una resposta per a les papallones que sent cada vegada que veu al noi, però es nega a reconèixer-ho. Fins i tot va canviar de lloc, al·legant que no s'adonava del que deien els professors si estava amb la seva amiga i l'Òscar, i ara seu amb l'Àngel, un noi realment atractiu i encantador.